El Ripollès (i Osona) de Llaers al Castell de Milany per la Cau i les balmes de Fleus i Teixidor
 
Ruta prepirinenca de luxe que connecta el ‘castell’ de Llaers amb el castell de Milany (el castell bastit a més alçada de Catalunya) tot passant per l’ermita de la Cau, i tornant per les balmes de les Fleus i del Teixidor. La ruta inclou de tot: vistes impressionants, balmes impressionants, caminada per carena impressionant, i matances impressionats de boix, gentilesa de l’eruga que l’està matant a bona part del país. 

 

Comencem? ⤵ 

 

 
🔀 Recorregut: 14,2 quilòmetres  
⏳ Temps: 5-6 hores 
🔃 Desnivell: 590 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2019, 2020
🚴‍♀️ També en bici: Més o menys
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:  
 
 
CATdS de Llaers a Milany per la Cau i el Teixidor
 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·jspdetera

·erill

 

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ Què veiem si ens enfilem per l’escala metàl·lica del que queda de la torre del castell de Milany? doncs això: 
Les vistes des del castell de Milany (1.529 metres) són molt àmplies: des del Montseny fins a bona part del Pirineu, Vidranès, Bisaura, Lluçanès… etc… Per alguna cosa aquest castell està bastit on aquest punt estratègic: per controlar-ho tot. Però la gràcia d’aquesta sortida és que, més enllà de les estampes 16:9, tota l’excursió val la pena, tota. L’anada la fem pujant fort fins a l’ermita de la Cau, i després seguim la carena de la Serra de Milany fins al castell entre boscos de faig, prats i panoràmiques constants. La tornada, la fem baixant per la vessant Sud, visitant les grans balmes de les Fleus i del Teixidor. 
El punt de sortida es troba a Llaers, just a sota del ‘castell’ de Llaers o església de Sant Bartomeu, construcció elevada sobre una muntanya que domina tot aquest antic municipi i parròquia, ara depenent de Ripoll. Un bon lloc per deixar el cotxe és a la intersecció entre el camí de Santa Maria de Besora i el camí que puja cap al castell i el Teixidor. Aquí una referència pràctica:
Mapa de Google amb les coordenades per anar a buscar el punt de sortida:
Arribar fins al punt de sortida, sota Sant Bartomeu de Llaers, és força fàcil: Autovia C-17 fins a Sant Quirze de Besora, i tot seguit agafar la famosa BV-5227 cap a Vidrà i Santa María de Besora. Un cop a Santa Maria de Besora, quan ja gairebé hem creuat el poble, agafem un trencant a l’esquerra amb un indicador que ja ens indica Llaers (Ripoll per Llaers). I ja està, només queda fer uns vuit quilòmetres per aquesta carretera de revolts (però asfaltada, això sí) fins que arribem als peus del Castell de Llaers, el nostre punt de partida.
llaers milany teixidor panteo
Castell de Llaers
Per cert, Llaers amaga un petit racó carregat d’història i dramatisme: el panteó aixecat el 1879 en record d’una matança de la tercera guerra carlina: l’afusellament de gairebé 80 carrabiners de l’exèrcit liberal ordenat pel general carlí Francesc Savalls. Els van executar a dalt del castell/església de Sant Bartomeu de Llaers i els van enterrar en una fosa comuna en uns bancals rere la muntanya. 
La visita a Llaers, a banda de l’excursió, no pot deixar de banda passar per aquest indret, que tenim ben a prop d’on deixem el cotxe. Al final d’aquest CAT de Setmana us en fem un BONUS TRACK que podeu consultar aquí. A part, també us donem més dades sobre les Balmes de Llaers i Milany clicant aquí.

CATS de Setmana vinculats

Osona: de Sant Pere a Vidrà pel Forat Micó i el salt del Molí de Salgueda
La Garrotxa: del coll de Bracons fins al cim del Puigsacalm
AMB EL COTXE fins a Bellmunt: Panoràmiques a vista de paralent

DE LLAERS A LA CAU

 
El primer tram és el que més s’enfila perquè va a buscar la carena de la Serra de Milany i ho fa pel camí que puja fins a una petita ermita situada en una esplanada perduda al mig del bosc: el petit santuari de la Cau. D’entrada tenim tres camins que surten del punt on hem deixat el cotxe: la carretera de Santa Maria de Besora (d’on venim), el caminet que surt l’esquerra sota la muntanya cap al panteó, i el camí que puja cap al Teixidor i el castell de Llaers (que tenim sobre nostre). Agafem la tercera opció i tirem en direcció al castell i el Teixidor. Al cap de no res, tenim una bona estampa dels quintans de la Vila i del mas de la Vila de Llaers, una casa pairal impressionant (Està mencionada ja al S.XIV i el seu interior té una part senyorial). També és un lloc de llegendes, com la que expliquen a VallGesBisaura.com.
llaers milany teixidor panteo
La Vila de Llaers
llaers milany teixidor panteo
L'Hostal de Llaers (no confondre amb l'Hostal de la Serra de Llaers)
Quan ja portem mig quilòmetre escàs arribem a la casa de l’Hostal de Llaers, una masia més modesta que ens queda a la nostra esquerra. (No s’ha de confondre amb una altra casa amb nom similar: l’Hostal de la Serra). En aquest punt, el camí ens ofereix múltiples opcions: continuar cap al castell (que vol dir fer un revolt de 180 graus), o bé tirar recte cap al Teixidor, o bé trencar a l’esquerra per la pista que surt del costat de la casa i baixa cap a Castellpalom i Vallgofona.. Quina opció agafem?

 

Doncs cap d’aquestes.

 

El que farem serà agafar el xamfrà:  entre les pistes del Teixidor i Vallfogona en surt un caminet que de seguida es perd pel bosc. Aquest és el nostre. Quan us hi poseu, veureu que té marques grogues. 
llaers milany teixidor panteo
El castell de Llaers, a uns 500 metres, vist a mig camí
El camí va combinant trossos planers amb d’altres que s’enfilen més drets, alguns entre boixedes mig moribundes, i d’altres amb vistes a les muntanyes de Llaers, com la que ens mostra la imatge superior. Al cap d’un quilòmetre escàs de pujada, connectem amb la pista del camí de la Creu de Sant Bernabé. Quan hi arribem, trenquem a l’esquerra i pugem un tros per aquesta pista fins a una petita esplanada, a l’alçada del Collet de la Solaneta. Aquest tram ens ofereix també bones panoràmiques, com aquesta on s’hi veuen les Balmes de la Toneta i els boscos de Puigsentrell: 
Les Balmes de la Toneta, a la dreta
El que queda de ruta fins a la primera parada, el petit santuari de la Cau, és una combinació de tram per pista i trossos de camí més estret, sempre indicat per marques grogues i amb alguns trams que s’enfilen força. 
llaers milany teixidor panteo
Tram de pista més ample, sota faig i amb pujada
Quan portem uns 3 quilòmetres i mig de pujada, arribem a la Cau, una construcció molt austera enmig d’un prat envoltat de bosc a 1.325 metres d’alçada. Qui s’esperi trobar-s’hi una bella esglesieta romànica de pedra cuqui amb la seva espadanya cuqui i el seu absis cuqui, que se’n vagi oblidant. Dit això, malgrat que pugui semblar una cabana de pastor, la Cau no deixa de tenir el seu encant:

Algunes coses que ens Cau saber:

 
El Santuari de la Mare de Déu de la Cau es troba al principi de la carena de la Serra de Milany, que ens marca el segon tram de la ruta que ara començarem. Aquesta petita ermita té una primera nau que està oberta al públic, per bé que a dins no hi ha ben res, més enllà d’unes bancades de pedra ideals per refugiar-s’hi en cas de pluja. Al final d’aquesta primera cambra hi ha una porta per accedir a la part reservada al culte que està tancada. Des de fora ja es distingeixen les dues parts d’una ermita que es va construir a l’emplaçament actual al S.XVII, tot i que hi ha constància d’una construcció anterior en un indret proper d’abans del S.XV. Fins al S.XX s’hi havia fet un aplec per primavera, i era una església on les dones hi anaven a demanar un bon marit: 
 
“Fadrina que va a la Cau, torna amb promès; i, als dos anys, ja n’hi pugen tres”.

🙀 ATENCIÓ:  Apunt infernal: La ‘puta’ eruga del boix!

 

Ja perdonaran els amables i incondicionals seguidors de l’aclamat CAT de Setmana aquest llenguatge tan vulgar… però no és per menys… No descobrirem aquí els estralls que està provocant l’eruga/papallona del boix a les boixedes de mig país, però sí que en podem donar constància.

Cal ressenyar amb resignació i consternació garratibada que aquesta ruta és una bona mostra de la destrossa que està causant aquesta papallona, sobretot tenint en compte que alguns trams transcorren entre boixos moribunds i fantasmagòrics.  

Quan ens acostem a l’alçada de la Cau i anem guanyant alçada, comprovem com la plaga encara no hi ha arribat amb força i els boixos mostren millor estat de revista, però més avall, en el primer tram més proper a Llaers, el panorama és desolador:

Les boixedes en bon estat són una delícia per al caminant, però ara, amb el pas d’aquesta eruga verda, semblen el passatge del terror: troncs ressecs sense cap fulla que, en el millor dels casos, mostren resiliència amb algun brot desesperat que es resisteix a perdre la batalla.

De fet, la plaga és tant bèstia que segons a quina època de l’any el camí es fa intransitable de tantes erugues com hi arriba a haver.

A la primera quinzena d’agost de 2020, per exemple, una intrèpida expedició del CAT de Setmana va trobar-se tantes erugues penjades dels arbres que va haver d’abandonar l’ascens. No vàrem arribar ni a mig camí de la Cau perquè a cada passa que fèiem se’ns enganxaven per tot arreu: a la roba, a la gorra… Al final ens havíem d’obrir pas amb un pal, com si anéssim amb un matxet pel mig de la jungla. 

Un segon intent d’expedició, a principis d’octubre, va obtenir millors resultats perquè les erugues ja no hi eren: ja s’havien convertit en papallones blanques.  

Diuen els biòlegs que la desaparició del boix no té perquè ser dramàtica perquè permetrà que altres espècies d’arbres puguin créixer millor, i que tot recupera el seu equilibri. A veure… en tot cas, consulteu el calendari de postes de l’eruga del boix (3 o 4 per any) per programar aquesta sortida, si més no, del primer tram. #puta🐛

Dit tot això, ara tampoc no voldríem desanimar ningú a fer aquesta ruta que és excel·lent (de fet això és un problema que passa a molts llocs) i que en bona part del trajecte, quan ja hem guanyat més alçada, ens presenta aquest panorama millorat del boix:

Al CAT de Setmana entre Sant Pere i Vidrà pel Forat Micó i el Salt del Molí de Sagueda també fem referència als estralls d’aquesta eruga, sobretot al voltant del mateix salt. 

DE LA CAU A MILANY

 
Des de la Cau podríem fer marxa enrere i tornar cap a Llaers per un altre camí que surt de la part més baixa del prat. Però no, nosaltres ho fem al revés: anem a buscar el sender que surt a la part superior del prat cap al castell de Milany, un camí marcat en groc que surt al costat de la pista que va cap a la casa de Milany.
 
Aquest tram va seguint la carena pel Ras de la Cau i el Coll Pany, i el cert és que puja poc perquè la part principal de l’ascens ja la tenim feta. Al principi ens movem sota bosc, però al cap d’una estona ens apareixen balconades amb tota la panoràmica del Bisaura…
… però no només de panoràmiques viu aquest tram La Cau-Milany. El trajecte està ple de fermes estampes: tant paisatges com escenes pastorils. Aquí un carrusel de mostra: hi reconeixeu el “Faig de la Font de l’Obi”?
Al cap d’uns 2 quilòmetres i mig de caminada amb pausa inclosa per atipar-nos de móres d’octubre (negres i encara un puntet vermelles, boníssimes), arribem al pla del Castell. Davant nostre ja tenim la mola de pedra del cim on s’hi enfila el castell de Milany, o millor dit, el que en queda.  
El camí voreja el turó pel darrere i acabem de pujar-hi amb l’ajut d’algun ganxo de ferro falcat a la pedra. Cosa fàcil, no res que no hi hagi en altres castells. Les vistes des d’aquest punt estratègic, a cavall d’Osona i el Ripollès, entre Vidrà i Vallfogona, és espectacular. No te les acabes. 
 
Això és Castro Melanno:
Això, la pujada amb l’escala metàl·lica fins al capdamunt de la torre de Milany, el castell bastit a més alçada de Catalunya:
Això, les vistes que ofereix la plataforma de la torre, amb estampes diverses del recinte:
I això, dues comparatives de la torre vista des de Llevant: Versió 2017 i versió 2020. Hi veieu diferències?
2020-10-17_11-26-06 llaers milany teixidor
Castell de Milany, octubre 2020
20170114_110116 llaers milany teixidor panteo
Castell de Milany, gener 2017

🙀 ATENCIÓ:  Apunt medieval

 

A la tardor 2020 hi ha un grup de persones restaurant el castell. El prestigiós equip del CAT de Setmana se’ls troba a l’hora del dinar, mentre repassen coses variades, com per exemple, la gentada excessiva que hi havia al Salt del Molí de Salgueda l’estiu 2020. Des de la plataforma de la torre es pot veure perfectament el recinte del castell: el que segurament devia ser l’antiga església de Santa Pere de Milany, un forn… tot en estat ruinós, això sí. 

Milany ja sortia documentat en textos del S.X (Castro Melanno) i en els seus orígens formava part del comtat de Besalú, tot i que en alguna ocasió havia estat donat en penyora als comtes de Barcelona per garantir el compliment de pactes entre Guillem II de Besalú i Ramon Berenguer I de Barcelona (S.XI). Amb la unificació dels comptats catalans aquestes disputes es van acabar però en van venir d’altres. Més detalls? els que mostren els cartells explicatius del castell mateix:

DE MILANY AL TEIXIDOR: BAUMES, BAUMES

 
La tornada cap a Llaers la farem per la vessant Sud, per un camí que baixa fins a la pista del Teixidor i que passa per les balmes de les Fleus i del Teixidor. D’entrada, baixem del penyal on hi ha el castell i refem un tros petit de camí fins que ens situem sobre les pastures de la casa de Milany, el mas que ens queda sota el castell. Aquí es tracta de baixar de dret pels prats i caminets més o menys dibuixats que ens porten fins a la pista que passa pel costat de la casa (el camí de la Cau a Milany). Baixar fins aquí suposa un desnivell d’uns 220 metres en ben poca estona.
Imatge a mitja baixada entre les pastures. Al fons, la casa de Milany. L'objectiu és arribar al camí que passa pel seu costat
Un cop arribem al camí, girem a la dreta i fem un tram d’aquesta pista, poc més de mig quilòmetre fins que, després d’un revolt obert a la dreta, agafem una desviació a l’esquerra que primer voreja uns camps i després s’endinsa pel bosc. Es pot anar seguint força bé perquè té unes marques grogues. El camí baixa entre boscos de faig, boixedes, i va creuant el torrent de les Fleus fins que arribem, després d’unes quantes ziga-zagues de descens, a la balma de les Fleus, habitada fins a mitjans del S.XX:
2020-10-17_12-58-52 llaers milany teixidor
Detall del torrent de Fleus
2020-10-17_13-08-22  llaers milany teixidor
Detall parcial de la balma de Fleus

Detallàs total de la balma de Fleus

20201017_131118 llaers milany teixidor
Detall interior de la balma de Fleus
En general el sender està en bon estat, si bé de tant en tant ens trobem algun petit tram amb la vegetació un punt crescudeta (res greu que impedeixi reconèixer el recte camí). Passada la balma de les Fleus, continuem baixant encara mig quilòmetre ben bo fins que arribem a una pista i la casa del Burbau (o si més no, el que en queda). En aquest punt, portem fets deu 🔟 quilòmetres.
 
Aquesta pista ja és la que ens porta cap a la casa i la balma del Teixidor, o sigui que l’agafem amb il·lusió cap a la dreta. Al cap d’un quilòmetre generós, trobem a la nostra esquerra un trencant que ens porta a la balma del Teixidor, també habitada fins a mitjans del S.XX. Igual com en la balma anterior, encara hi ha molta pedra ennegrida de la sutja de les fogueres dels antics inquilins. Si voleu saber-ne més, només cal que cliqueu aquí i us expliquem més cosetes de les ‘Baumes’ de la Serra de Milany.
2020-10-17_13-43-12 llaers milany teixidor
Detall generós de la balma del Teixidor
2020-10-17_13-42-37 llaers milany teixidor
Detall parcial de la balma del Teixidor

🙀 ATENCIÓ:  Apunt ancestral

 

Igual com la balma de Fleus, la balma del Teixidor (Bauma del Teixidor) havia estat habitada durant anys. De fet, els últims inquilins s’hi van estar fins als anys 50 del Segle XX, aprofitant el sostre de la balma per fer-hi les dependències necessàries per viure-hi, tant per les persones com pel bestiar. Tot seguit, la imatge del 1952 i una del 2020, gairebé 70 anys després:

Les balmes del texidor: Foto de Ramon Vinyeta de l'any 1952, quan encara estaven habitades:
2020-10-17_13-44-05 bw  llaers milany teixidor
Les balmes del texidor: Foto de Gerard López de l'any 2020, del tot deshabitades (però molt visitades)

La balma fa uns 80 metres de llarg i just per sobre hi cau l’aigua del torrent del Burbau. Normalment són quatre gotes i tres fils de porró, però si ensopegueu un dia que hagi plogut fort i el torrent vagi carregat, l’espectacle de contemplar una autèntica cortina d’aigua caient per davant de la ‘bauma’ no l’oblidareu. El prestigiós equip del CAT de Setmana en dona fe.

DEL TEIXIDOR A LLAERS 

 
Vista i visitada la ‘Bauma’ del Teixidor, refem el tros de camí i ens situem de nou a la pista del Teixidor a Llaers. Al cap de no res ens trobem l’excel·lent casa del Teixidor, amb les seves característiques voltes i els seus característics gossos que ho lladren tot. Si us hi atureu un moment, podreu mirar l’hora al rellotge de sol que té a la façana. I a partir d’aquí ja està, ara ja només queda caminar per la pista fins a Llaers i anirem novament al punt d’orígen, aquella bifurcació llunyana, al costat de la casa de l’Hostal de Llaers, on començàvem a enfilar cap a la Cau.
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

 

Acabem amb uns links d’interès, com sempre, amb una mapa més detallat de la ruta a Wikiloc, i un BONUS TRACK històric sobre el PANTEÓ DE LLAERS.

 

Ruta de CATdS de Llaers a Milany a Wikiloc (per la Cau i la balma del Teixidor)

*Atenció, falten els 2 últims kms del Teixidor a Llaers, que no estan marcats

Powered by Wikiloc

BONUS TRACK: EL PANTEÓ DE LLAERS 

 

Si arribats al cotxe teniu una estona, perfecte. Si no la teniu, traieu-la d’on sigui. Per què? doncs perquè és imperatiu que us perdeu pel camí que surt de sota la muntanya del castell de Llaers, (el camí que marxa a mà esquerra) i camineu uns 400 metres fins al Panteó de Llaers:

El 1874, durant la tercera guerra carlina, el general carlí Francesc Savalls va ordenar afusellar prop de 80 carrabiners de l’exèrcit liberal que havia fet presoners mesos abans entre Castellfollit i Olot. La premsa de l’època (premsa liberal) es va fer ressò de les execucions, que es van fer a sang freda al cementiri de l’església de Sant Bartomeu de Llaers. 

 

La matança va provocar molta impressió arreu del país i també de l’estat, i prova d’això no és només el panteó de record que es va aixecar en un camp del darrere del castell de Llaers (terreny cedit pel Sr. Vila, del mas de la Vila de Llaers) sinó també pel fet que, deu anys després, encara es recordaven els fets. Llegir les cròniques del que va passar no deixen indiferent, fins i tot passant-ho pel filtre corrector del dramatisme que hi pogués afegir la crònica del bàndol enemic. L’equip d’investigació del CAT de Setmana us mostra un exemplar del diari ÈPOCA del dia 26 d’agost de 1874 per què us en feu una idea. 

 

El panteó fa “honors” a carrabiners caiguts a mans dels carlins en aquest mateix punt, i també en altres indrets fora de Catalunya: 

 

 
“A LA MEMORIA DEL ALFEREZ DE CARABINEROS SATURNINO GARCIA VALENCIANO Y SUS SETENTA Y DOS COMPAÑEROS DEL MISMO CUERPO FUSILADOS POR LOS CARLISTAS EN ESTE SITIO EL DIA 17 DE JULIO DE 1874”
 
“A LA MEMORIA DEL TENIENTE DE CARABINEROS D. VALENTÍN GARCIA RODRIGUEZ Y VEINTE Y SEIS COMPAÑEROS DEL MISMO CUERPO FUSILADOS EN ENDARLAZA* EL DIA 4 DE JUNIO DE 1873”
*Endarlaza: Es refereix al municipi d’Endarlatza, a Euskadi, on també hi va haver un afusellament per part dels carlins i on també hi ha un panteó similar, erigit el 1907. 

Qui era el general Francesc Savalls? i el general Eduardo Nouvilas?

 
Si teniu ganes de saber-ne més, cliqueu aquí: al CAT de Setmana us donem uns quants detalls més sobre el Panteó de Llaers i el context del moment.

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 1279
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Més paisatges i castells del S.X? Ara fins al castell de Besora? OK!

Una ruta per sobre el pantà de Sau fins al monestir de Casserres? OK!

Una ruta d’H20 que sigui una bona excursió pel Pallars Sobirà? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...