Osona pel Ter: L’encant dels antics jardins del Pelut
 
Els CAT de Setmana al voltant del Ter són habituals, ja ho sabeu. I aquest és segurament dels més discrets, però alhora dels més fascinants, perquè ens descobreixen els abandonats, però encara majestuosos jardins del Pelut, un espai creat i cuidat amb la construcció i funcionament de l’antiga colònia industrial Imbern, que va començar el declivi final als anys 70. Ara, (2019-2020) estan deixats i descuidats, i ja no són escenari de fotos de casaments, com passava fa 40 anys, però com es diu en castellà: “Quien tuvo, retuvo” i certament, continuen tenint un encant lligat segurament al record d’èpoques passades. 
 

 

🔀 Recorregut: 2,3 Kms (anar i tornar) 

⏳ Temps: 0-1 hora

🔃 Desnivell: 27 metres  

🔄 Ruta circular

📅 Data: …2017, 2018, 2019, 2020…

🚴‍♀️ També en bici: Sí

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·Glòria333

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquesta sortida ens ensenya també les cases de l’antiga colònia, i descriu una petita ruta circular: passa pel costat del riu, passa pel Mas de Can Conangle, i passa pel costat d’una altra colònia industrial del Ter: La colònia Vila-seca. Tot plegat, un trajecte planer, sota el sol i sota l’ombra, d’uns 30-45 minuts tot passejant Xino-Xano. Superfàcil i agraït. El terme municipal és el d’Orís (El Ter separa els dos termes, la vora esquerra és de Torelló o Sant Vicenç, i la banda dreta, on hi ha el Pelut, és d’Orís).

 

 
Arribar al Pelut està tirat: des de Torelló s’hi va polígon Matabosch. És la via més fàcil. I si us animeu a fer la ruta venint de més lluny, pujant per la C-17, també es senzill: Cal anar a buscar la sortida de Torelló per Conanglell o bé la d’Orís. 

 

 
El punt de sortida el posem al bell mig de la colònia. Just a l’entrada de la fàbrica, que continua funcionant per bé que ja no té res a veure amb el que hi feien: abans hi havia una gran tèxtil i ara s’hi fabriquen, sobretot, taps de colònia.

CATS de Setmana vinculats

Osona pel Ges, entre el Forat Micó i el pas de la Portella
AMB EL COTXE fins a la rectoria d’Orís: sobre Osona i sota el Lluçanès
Osona pel Ter: de Torelló a la Coromina per la farga Lacambra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ARRIBAR I MOLDRE

 

Deixem els carruatges en un espai circular on s’hi poden encabir dos o tres cotxes, no pas més. Si no.hi ha lloc, es pot aparcar al lateral del mateix “carrer” principal, ple d’asfalt i de bonys. Molts bonys. 

 

Mapa de la ruta (ICGC)

 
Veureu que a la banda oposada de la fàbrica s’hi distingeixen uns camps abandonats i al fons els arbres dels jardins. En realitat, aquí hi havia hagut un camp de futbol i una pista de tennis, a més d’uns horts prou ben cuidats. Ara no en queda res. O quasi res, perquè els arbres dels jardins aguanten bé i pugen drets:

 

 
La nostra “passejada” comença a l’entrada del recinte industrial, just passat el pont del Ter: vist des del pont, a mà esquerra hi tenim la fàbrica: L’edifici, amb una façana de còdols del riu que no devia costar gaire anar a buscar, es troba en bon estat. Si us hi fixeu bé, anireu descobrint elements vintage com aquest pal d’eletricitat en desús…

 

 
… i a mà dreta hi tenim l’entrada del canal industrial – això sempre està en ple rendiment perquè dona quartos i energia – en paral·lel al camí que agafarem:
  

 
Al principi del camí, mentre comenceu a passejar entre magnòlies, veureu a la vostra esquerra al fons algunes de les cases de treballadors de l’antiga colònia (després hi passarem pel costat perquè la ruta circular torna per aquell punt). Segueixen la mateixa estètica, però no han seguit la mateixa sort que les naus, perquè estan abandonades. Fins i tot les han hagut de tapiar perquè no les facin més malbé, però el cert és que igualment estan fetes pols.

 

 
En tot cas, quan portem uns metres pel costat del canal i deixem els camps, just passada una petita sèquia, arribem als jardins. Veureu que estan descuidats, però els arbres hi continuen creixent, i a l’estiu deixen unes ombres més que fresques per descobrir-hi, a sota, el que havia estat aquest racó: escales de pedra, bancades i arraconades… i també restes d’arbusts  ressecs, que abans eren petits laberints enjardinats que la canalla ens cuidàvem prou de carregar-nos quan jugàvem a amagar-nos-hi. Malauradament és un espai massa deixat, tot i que, ‘benauradament’ tampoc costaria tant d’arreglar. A fí de comptes, el que més costa de fer créixer, els grans arbres, hi són i ben intactes: Val la pena perdre’s-hi una estona:

DE L’OMBRA DELS JARDINS AL ‘SOLARRO’ DELS CAMPS

 
Passats els arbres, el camí continua paral·lel al canal, que arriba a la seva fí, o millor dit, al seu inici, just on hi ha la resclosa que li serveix l’aigua. Aquí s’acaba el recinte industrial i comença l’excursió Ter amunt… el riu deixa d’estar canalitzat i s’acaba el mur de pedra. Si us arribeu a la riba, just per sobre de la resclosa, tindreu aquesta bonica estampa del pont i del penya-segat del darrere:

 

 
A partir d’aquí el camí transcorre sense ombres: alguns arbres al costat del riu, que sempre tenim a la nostra dreta, i els camps de blat de moro de l’esquerra, en uns terrenys que en algunes èpoques hi ha tingut plantacions de pollancres. No és el cas del 2019:

 

 
A mesura que anem pujant superem una segona resclosa industrial: la resclosa de Can Basses, que a diferència de la resclosa del Pelut té un misteri: no dóna lloc a cap canal… com pot ser? Doncs perquè el canal s’en va per sota la muntanya, a través d’un túnel, per l’altra banda del riu. L’aigua “robada” al Ter surt a l’altra vessant de la muntanya, al cap d’uns quants metres de túnel, ja al polígon Matabosch de Torelló, i dóna servei al que havia esta la fàbrica de Can Blanc. Aquesta aigua acaba al riu Ges, pocs metres abans que aquest afluent desemboqui al Ter. Passat aquest punt, el riu fa un gir i entrem en “terreny Vila-seca”: S’acaba l’aigua embassada per la resclosa de Can Basses i veiem que a l’altra banda del riu un altre canal que li retorna bona part del seu cabal…
 

 
… és el canal d’una altra colònia industrial, la de Vila-Seca, que veurem més amunt, just a l’altra banda del riu. Aquesta antiga fàbrica, també tèxtil, al terme de Sant Vicenç de Torelló, porta anys sense funcionar, a diferència de les cases dels treballadors, que amb el temps s’han anat rehabilitant. La imatge que en tenim amb aquest CAT de Setmana no és l’habitual, perquè és la part del “darrere” de la colònia, la que dóna al Ter:
Quan tenim l’estampa de Vila-Seca al davant, veureu que el camí fa un gir de 90 graus a l’esquerra. També veureu que teniu l’opció de continuar recte, en paral·lel al riu per un caminet menys marcat, que us portarà a veure una altra colònia, la de Borgonyà, també des de l’altra banda del Ter. Però no és el cas d’avui. En aquesta petita ruta seguim el camí principal i arribem a un mas, Conangle.

 

 
El vorejarem per sota (no cal entrar a la part interior) i descobrirem que està en perfecte estat de revista. A partir d’aquí, el camí ja és asfaltat. Ja queda poc per tornar. Passem pel costat d’una granja fins que arribem a la carretera que connecta el Pelut amb la C-17 i el puti-club ‘Nederland’, a l’altra banda de la muntanya. Si anem a la dreta, és com si anessim de burilles, i si trenquem a l’esquerra, es com si tornéssim cap al punt d’orígen. La proposta d’aquest CAT de Setmana indica que cal girar a l’esquerra.

 

 
Al cap de no res, ens trobem de nou el recinte industrial del Pelut. Passem pel costat de les cases dels treballadors ens adonem de com n’estan d’atrotinades, i novament arribem al cotxe, al punt de sortida.

 

🙈 ATENCIÓ: Curiositat visual:

A mesura que ens posem a l’alçada de Vila-Seca, veiem com el cim del Castell dels Moros se’ns posiciona cada vegada més proper i gran, pel davant del Santuari de Bellmunt, fins que arriba un punt que, per efecte òptic, el castell es mostra més alt que Bellmunt. Evidentment, no hi ha color perquè Bellmunt en té 1.247 i el Castell dels Moros, 781, però també és just donar-li aquest primer premi ni que sigui per un miratge. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL PONT DEL PELUT

 
Si abans de marxar voleu creuar el riu. Teniu el pont del Pelut per veure el Ter i el conjunt de la colònia. Ull que és un pont estret, per a un sol cotxe i amb voreres molt petites, i algun cop hi ha hagut algun accident de lamentables conseqüències. Amb tot, les vistes s’ho valen: Mirant riu amunt tenim les rescloses del mateix Pelut i la resclosa “fantasma” de Can Bassas que engoleix l’aigua per dins de la muntanya.
 
 

El pont del Pelut des del pont del Pelut

 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot. 
 
 
Com sempre, un parell de links d’interès abans d’acabar:
 
Enllaç del Pelut a la Vikipèdia
 
Enllaç sobre el pelut del Consorci del Ter

 

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 161
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols rutes de CAT de Setmana pel Pirineu de Lleida? Of course:

Un CAT de Setmana AMB EL COTXE per Osona? a Bellmunt? Allons-y!

Una altra ruta d’H20? I que sigui fàcil pel Pirineu Oriental? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...