Osona i les cingleres de Sau: Tavertet i el Morro de l’Abella (Amb bola extra)
 
El pantà de Sau té dues imatges típiques: el campanar que sobresurt més o menys de l’aigua, i les cingleres que l’envolten: I quina fórmula ens permet passejar per aquestes cingleres, tenir unes grans estampes de l’embassament, i acabar amb un bon tec? Doncs fer aquesta ruta per l’entorn de Tavertet: paisatges oberts, parets verticals, balmes, bosc, salts d’aigua i fins i tot algun tram amb escala de ferro. Un CAT de Setmana de cingleres.

 

 

🔀 Recorregut: 11 Kms (anar i tornar) 

⏳ Temps: 5-6 hores

🔃 Desnivell: 270 metres  

🔄 Ruta circular  

📅 Data: 2018  

🚴‍♀️ També en bici: parcialment

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·DACAMA

· JEP BOIX

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
 

El Morro de l’Abella 

 
➔ Arribem a Tavertet per la bonica BV-5207 i deixem el cotxe al pàrquing, a menys que siguem veïns. I això ho farem tant si es vol com si no es vol, perquè Tavertet és el típic poble turístic molt ben arreglat, que molts dies s’omple de gent, cotxes i busos. Si més no abans de la COVID-19. Per evitar sidrals pels carrers, els seus 116 habitants (Idescat, 2017)  tenen clara la manera de contenir els cotxes: tots a l’entrada. Entrar surt gratis, i per sortir toca pagar un Euro, al marge de si t’hi estàs 5 minuts o 5 dies. O sigui que un cop aparcats i assegurant una moneda d’Euro per poder sortir després, busquem el carrer Jaume Balmes (Nom premonitori?). És dels primers que ens trobem a mà dreta, només de sortir del pàrquing, quan enfilem per la carretera d’entrada.

 

Balma de les Corts

 
A aquesta hora pel poble no hi trobem ningú, però no estem sols: Hi ha 4 gossos que ens van seguint animosament. Fem tot el primer tram recte de Balmes Street i al final, quan el carrer comença a girar, al final del poble, sortim per la dreta. Passem pel costat d’una piscina i un camp de futbol i anem a buscar un camí que de seguida  comença a baixar fort: anem cap a la Balma de les Corts. (O sigui anem del carrer Balmes, a la balma, tot lliga).

CATS de Setmana vinculats

Osona pel Cabrerès: fins al salt de la Foradada de Cantonigròs 
Osona pel Ter: Fins al monestir de Casserres per sobre el pantà de Sau

La Garrotxa i els 80 metres de salt de Sallent de la Vall d’en Bas

 

DEL CARRER BALMES A LA BALMA

 

Deixem el poble: trajecte ens mostra unes marques de traçat grogues i rodones, en alguns casos ja bastant desgastades. En poca estona baixem uns 130 metres  per un camí que a l’hivern ens presenta trams de fang glaçat. Sort n’hi ha dels arbres i les branques per agafar-se en alguns moments de la baixada. Un cop hem fet el descens mes marcat, continuem uns minuts fins que arribem a la balma, que és realment gran. Sota la balma es veu clarament el canvi de color de la pedra:

 

El canvi de franja que es manté al llarg de la cinglera

 
El camí va tirant arran de paret, pels Cingles de les Balmes, i ja veureu que el primer tram no té pèrdua. Hi trobareu trossos de bosquet, trossos de pedra, petites balmetes… en conjunt, poques dificultats i moltes estampes fermes. Això sí, a l’hivern cal anar amb compte perquè alguns trossos de la roca estan amarats d’aigua glaçada i si patinem, podríem anar cinglera avall.

 

🐰 ATENCIÓ: Apunt glacial 1: 

 

La nostra visita coincideix en un dia molt fred d’un hivern terriblement sec. El salt d’aigua que cau per sobre la balma (conegut com el salt del molí Bernat) és pobre. Unes fileres de fil de porró poc generoses malgrat que dies enrere va ploure fort, ni que fos per unes hores. El cert però, és que la sequera acumulada és tal que les ultimes pluges no han servit per animar el ‘cotarro’. Això si, com que fot fred, l’aigua deixa caramells de gel per tots cantons i figures de glaç interessants amb fulles i plantes atrapades a dins. És la sort que t’espera quan creixes al costat d’un salt d’aigua, amic vegetal. 

També passa un altre element curiós: alguns trams de sota les roques estan tan arrecerats que, malgrat ha plogut bastant, les fulles dels arbres i el terra estan plens de pols. Ideal per tocar els ous als de darrere, en cas que siguis el primer de la ruta.   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

🐰 ATENCIÓ: Apunt glacial 1: 

 

La nostra visita coincideix en un dia molt fred d’un hivern terriblement sec. El salt d’aigua que cau per sobre la balma (conegut com el salt del molí Bernat) és pobre. Unes fileres de fil de porró poc generoses malgrat que dies enrere va ploure fort, ni que fos per unes hores. El cert però, és que la sequera acumulada és tal que les ultimes pluges no han servit per animar el ‘cotarro’. Això si, com que fot fred, l’aigua deixa caramells de gel per tots cantons i figures de glaç interessants amb fulles i plantes atrapades a dins. És la sort que t’espera quan creixes al costat d’un salt d’aigua, amic vegetal. 

També passa un altre element curiós: alguns trams de sota les roques estan tan arrecerats que, malgrat ha plogut bastant, les fulles dels arbres i el terra estan plens de pols. Ideal per tocar els ous als de darrere, en cas que siguis el primer de la ruta.   

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PEL COSTAT DE LA CINGLERA: ULL AMB LES RUTES SENSE SORTIDA

 
Important: Passada la balma, en un moment donat, quan ja porteu uns minuts, us trobareu una bifurcació (de fet, seria una trifurcació):
Cap a la dreta, un camí que enfila amunt en sentit contrari del nostre. A l’esquerra, un camí que segueix recte, com fins ara. Aquest punt és clau: fixeu-vos-hi bé perquè hi ha també una tercera opció: un corriol que tira avall. Aquest és el bo!! És el que permet continuar sense problemes per una cota més baixa. Si no tireu per aquí, fareu una sortida de pista que us farà recular, a menys que sigueu capaços de levitar per les parets. Això sí, les estampes que tindreu s’ho valen:

 

La balma de les Corts, al centre de la imatge

Continuem tirant pel “nivell inferior” fins que ens apareixerà una escala de ferro. La pugem sense problemes i just al capdamunt decidim que estem en un lloc excel·lent per esmorzar. El lloc és perfecte, ja ho veureu.

 

🐰 ATENCIÓ: Apunt glacial 2: El festival de la Gelifracció

 

Només una advertència, de tant en tant sentim com cauen algunes pedretes – sempre petites – de la paret. Ho constatem durant tota la sortida i en especial mentre esmorzem. No passa res perquè són trossets menors i cauen molt enganxats a la paret. Ho atribuïm a la gelifracció: l’aigua que hi ha entre les pedres que es congela, s’expandeix i les trenca en petits bocins. I és que, ja ho diu la dita popular que ens inventem allà mateix sobre la marxa: “ull que la gelifracció no es converteixi en cranifracció!”

 

Un cop esmorzats, continuem la ruta: mini balmes, trossos amb petites construccions humanes de pedra, trams de bosc i de cinglera, i també algun rierol, sempre amb opcions a fer petites desviacions a l’esquerra per gaudir de generosos miradors naturals. Poc a poc se’ns va dibuixant, al davant, el pantà de Sau:
tavertet morro abella

 
En aquest entretingut tram també passem pel costat d’una cova: la cova de les Pixarelles. Ens apareix  just a sobre nostre, en un tram en què la pedra sobresurt tant per sobre nostre que provoca “pols perenne”. No ens hi matem per arribar-hi perquè l’entrada està tapada amb reixes. En aquest punt, ja estem a la recta final del primer objectiu: el Morro de l’Abella: un tros de pedra que sobresurt de la muntanya i que té unes grans vistes sobre la vall i sobre el pantà de Sau. Al principi encara no el veiem però l’intuïm perquè sentim veus, moltes veus de rostres pàl·lids que ja són allà, gaudint de les estampes de Sau i el seu entorn.

 

Morro de l’abella des de sota les cingleres, tal i com se’ns presenta per primer cop

 
Per arribar fins al Morro de l’Abella, que ja tenim just a sobre, ens toca pujar amunt i superar un bon desnivell. Però l’esforç té premi perquè les vistes son potents. Quan hi anem, un dissabte de febrer, allà hi coincidim ben be una dotzena de rostres pàl·lids. La majoria  – excepte el prestigiós equip del CAT de Setmana, els que ens ho hem currat – han deixat el cotxe a pocs metres de la carretera i han seguit un petit camí planer que en pocs minuts els ha plantat aquí. Si voleu gaudir del Morro de l’Abella d’una forma ràpida, camí de Tavertet, ja ho sabeu!! Val la pena perquè l’indret ofereix estampes que s’ho valen, com aquesta captada pel prestigiós equip del CAT de Setmana el 2020, just després de la tempesta Glòria, que també podeu trobar al CAT de Setmana fins a la Foradada de Cantonigros.
 
Un cop extasiats al Morro de l’Abella, tenim tres opcions:
 
😺 Una, donar la sortida per acabada i tornar amb cotxe (això reclama que abans algú hagi deixat un cotxe al costat de la carretera).
 
😸 Dues, refer el camí cap a Tavertet.
 
😻 Tres, continuar cap a la següent destinació:

 

EL BARRET D’EN PARADERA

 
El barret d’en Paradera és una de les moltes grans roques que hi ha repartides entre aquestes muntanyes, en un punt a mitja alçada sobre Tavertet que ofereix unes excel·lents vistes:

 

 

Dit això: sapigueu que a l’aclamat equip del CAT de Setmana aquesta segona part ens va resultar una mica més confusa pel que fa a seguir bé el camí. Sincerament, és millor assegurar-la a través, per exemple, de wikiloc. De manera que aquí només us apuntem alguns detalls bàsics. (A la fitxa de la sortida teniu algunes ressenyes de Wikiloc que us poden ajudar). En tot cas, insistim que val la pena arribar-s’hi perquè les estampes valen la pena:

 

 

En tot cas, us deixem uns apunts bàsics per fer aquest tram afegit, que suposa un parell d’horetes més: D’entrada, des del mateix Morro de l’Abella cal seguir un camí paral.lel a la carretera en sentit Tavertet, després caldrà travessar-la i enfilar la muntanya i anar enfilant diferents caminets que poc a poc van guanyant alçada. Un cop dalt de la pedra, a gaudir de les estampes d’Osona:

 

 
De tornada, la ruta segueix per un caminet més o menys senyalitzat que al cap d’un bon tros acaba baixant de dret fins a la carretera (a mig camí hi trobareu més Balmes, una casa abandonada, vivendes restaurades amb envejables vistes al Pedraforca…). Un cop a la carretera, només cal trencar a la dreta, fer uns metres en sentit contrari a Tavertet, i continuar per un altre camí ben marcat que surt a l’esquerra i que ja ens porta de dret fins al poble. Veureu que travesseu un pont, el que creua el rierol que poc després farà el salt per la Balma de les Corts i després ja només tocarà fer una pujadeta final fins a l’aparcament.

 

 
 
I ja està, ja ho tindriem. Això és tot.
 
Hem fet el ruc unes 5 horetes. Son les dues del migdia i anem a dinar en algun dels restaurants de Tavertet. Ah, i encara tenim l’Euro a la butxaca per al Pàrquing! Per acabar, com sempre, algúns links d’interès:

 

 

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Ets el visitant número: 174
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols rutes de CAT de Setmana pel Prepirineu del Berguedà? Bien sûr:

Un excel·lent CAT de Setmana per una Ruta d’H2O? Of course:

Una altra ruta d’H20? I que sigui fàcil pel Pirineu Oriental? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...