Osona pel Bisaura de ‘castell’ a ‘castell’: de Montesquiu a Besora

 

Com tot allò que en diem “castell” de bona part de la Catalunya Vella, el castell de Besora són més aviat quatre parets que queden dretes, vestigis d’un passat feréstec que ja fa segles que està petrificat. Però més enllà del testimoni històric – que sempre val la pena – arribar-s’hi té certa gràcia perquè us podeu trobar, paisatges i vistes fantàstiques del Prepirineu.

 

 
🔀 Recorregut: 10 quilòmetres (anar i tornar)
⏳ Temps: 3-4 hores
🔃 Desnivell: 420 metres  
🔄 Ruta NO circular 
📅 Data: 2017
🚴‍♀️ També en bici: Sí
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:
·gabypepi
·Carles Torrens
 
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ La sortida fins al castell de Besora que proposem surt d’un altre “castell”: el de Montesquiu (que no és un castell, és una Domus). El seu entorn és molt aconsellable de visitar perquè, de fet, és un parc de la Diputació de Barcelona. A més s’hi pot aparcar bé. Comencem seguint el camí asfaltat cap amunt, fins que, al final del parc del castell, se’ns acaba l’asfalt i seguim per un camí de terra en direcció cap al pla de Revell.  
De seguida ens trobem una petita bassa-piscina-cisterna. Un recinte ple de carpes i carpins protegit per una tanca, i si algú es pensa que el CAT de Setmana li aclarirà perquè serveix, ho te clar. No en tenim ni idea. Suposem que antigament servia per assegurar aigua de boca i rec… A la foto de sota, uns exemplars de carpí, molt avesats a acostar-se a la vora per veure si els queia menjar al més pur estil Paulov:
Deixem els peixos i tirem amunt per un camí de carro força correcte, fins a unes pastures que són el principi del pla de Revell, un altipla que creuem en bona part, i que vist des de la muntanya del davant, o sigui, des del castell de Besora (el nostre objectiu) es veu així:
Pla de Revell vist des del castell de Montesquiu

CATS de Setmana vinculats

La Garrotxa amb un clàssic: del coll de Bracons al cim del Puigsacalm
CAT de Setmana AMB EL COTXE fins a Bellmunt: vistes per triar i remenar

Ruta d’H2O: el riu Ges per Forat Micó i el Salt del Molí de Salgueda

PEL PLA DE REVELL

 

El tram pel pla de Revell és relaxant. Circula per les pastures del capdamunt d’un altipla que a la primavera està exuberant. A la nostra dreta hi queda la serralada de Bellmunt vista per la vessant Nord (la del Bisaura) una muntanya que té al capdamunt un santuari, Bellmunt, des d’on hi ha una panoràmica espectacular de tota la plana de Vic i el Prepirineu (per alguna cosa és el primer plec del Prepirineu). Sempre us hi podeu arribar i fer-vos abans una idea de les vistes que ofereix amb el nostre CAT de Setmana AMB EL COTXE fins a Bellmunt. Mentre pugem, l’únic que trobem  (a banda de moltes ‘toves’ de vaca) son un ciclistes molt trempats més pendents de fer-se selfies que de pedalar.  
Mapa 'vintage' sobre googlemaps de la ruta, la part central és tot el pla de Revell
Quan ja hem travessat gairebé tot el pla de Revell, s’obre a mà dreta un camí de baixada. L’agafem perquè això ens permet anar de dret cap a la muntanya del davant, la que aguanta al seu cim el castell de Besora. Quan fem aquest camí, a mà dreta i a sota ens queda la carretera que va cap a Vidrà. Aquest nou tram té un punt interessant: al cap d’uns metres hem de passar per sobre d’una carena d’una zona rocosa. És la típica pedra marga d’aquest racó del país, i el típic caminet que els ciclistes fan amb fruïció. Tot aquest tram ens ensenya excel·lents estampes del Prepirineu.

RECTA FINAL

 

Un cop fet això (com a molt deu fer cent metres), arribem de ple a l’objectiu final: la muntanya del castell de Besora. Aquí tornem a fer camí sota els arbres i voregem la falda per l’esquerra. Pot passar, com fou el cas, que el terra estigui ultra enfangat, perquè es tracta d’un tram bastant aixoplugat del sol i l’aigua hi està a gust. No té pressa per evaporar-se. Però com diem, això és la recta final: Anem flanquejat la muntanya per l’esquerra (el castell ens quedarà a dalt a la dreta però ni el veiem) fins que comencem a divisar un mas a l’esquerra del camí: la casa Rural Mas Pla de Besora. 
 
A l’alçada aproximada d’aquesta humil casa comença “l’estocada final”: a la nostra dreta ens queda un tros de muntanya pelada (de marga) i la comencem a enfilar. Al cap d’uns metres tornem a estar sota bosc: Estem davant de típic camí de muntanya estret, amb una ziga-zaga cap aquí, una altra cap allà.. et voilà!! finalment arribem a l’esplanada del cim. El punt on, un bon dia del segle IX, uns catalans primerencs hi van edificar una primera fortalesa, de la qual… no en queda quasi res. 
20170506_110735 castell de besora
El que seria el castell està molt fet pols, no en queda gairebé res. En canvi, està  millor conservada l’església del costat,, Santa María de Besora, que s’ha estat rehabilitant una mica. Aquí la podeu veure, amb una bonica estelada al capdamunt. Diuen que hi ha un yanqui enamorat del Bisaura que també hi posa calers… benvinguts els Dollar$ si realment són per a nobles objectius com aquest.
20170506_102040 castell de besora
Un cop allà, a més de moure’t per dins de l’església i mirar els plafons exteriors que et fan un petit repàs històric t’indiquen els cims del voltant (això ens encanta!!) també tens el gust de mirar cap l’Oest i veure el camí que has fet: El pla de Revell (Once again):
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 
No cal dir que de tornada, una bona opció és arribar-se fins a Vidrà, tornar fins a Montesquiu, o quedar-se a Santa Maria de Besora i fer un bon tec en qualsevol restaurant. Nosaltres vam menjar a Santa Maria. Va anar de conya.

Per acabar, com sempre, alguns links. I també amb un apunt bovi:



Pàgina del Parc del Castell de Montesquiu

Entrada de la Viquipèdia del castell de Besora  

 

 

ATENCIÓ: Apunt de bestiar: 

 

El viatge es va fer més llarg perquè hi havia retencions de trànsit: Quan érem als prats del pla de Revell, per creuar-lo varem haver d’esperar un munt d’estona, com si fóssim en un pas zebra. De fet, més aviat com un pas vaca. Resulta que vàrem ensopegar un ramat etern de vaques i vedells (molts acabats de néixer) que circulava prat amunt. 

 

Tot un espectacle, sobretot quan en senties una que es girava, mirava enrere, i es posava a remugar i a cridar com una desesperada, com si cridés els més ressegats . “I ara què li passa a aquesta?” ens preguntàvem… i la resposta la teniem al cap d’un minut, quan apareixien 4 o 5 vedells més, i al darrera un nou ramat que tornava cridar el que tenia al seu darrere.. i així anar fent, minuts i minuts…  fins que al final, content i xiroi, a la seva bola (o millor dit, boles) apareix l’últim de tots: el toro… #Yutah

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 281
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Un CAT de Setmana pel Maresme lliure i tropical? Of course

Osona i els cingles de Sau per Tavertet al Morro de l’Abella? Of course

Una ruta d’H20 que sigui una bona excursió pel Pallars Sobirà? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...