La Cerdanya pel Puigpedrós i l’espectacle de Malniu

 

Amb aquest títol intentem resumir aquesta proposta de la Cerdanya: Pujar al Puigpedrós (o Puig Pedrós, 2.915) des del Refugi de Malniu, baixar per un dels circs que l’envolten, dinar en un “palco natural privilegiat” sobre l’estany de Malniu, vorejar el llac, i tornar novament fins al Refugi.

 

 

🔀 Recorregut: 11 Kms  

⏳ Temps: 4-5 hores

🔃 Desnivell: 824 metres  

🔄 Ruta circular 

📅 Data: 2017, 2019 

🚴‍♀️ També en bici: Més aviat no

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·erill

·lipixx 

  

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ La ruta són 4 o 5 horetes sense estrès per pujar un cim relativament fàcil, però també per afrontar un tros de descens  amb forta pendent per un circ “entarterat” que en algun moment ens ha portat alguna petita relliscada, sense més conseqüències. La ruta té dos grans moments: per una banda, les vistes des del cim (som al mig del Pirineu català i per tant, veiem des del Carlit fins a l’Aneto); i per l’altra, una gran panoràmica sobre l’estany de Malniu des del capdamunt d’un petit pendent.

 

 

Sortim des del refugi de Malniu (previ pagament d’uns pocs Euros per al pàrquing on deixem el cotxe). Per arribar al refugi no hi ha problema, n’hi ha prou en pujar fins a Meranges, i continuar pista amunt uns 20 minuts aproximadament. A l’hivern potser calen cadenes, a la primavera, difícilment. Si teniu interès en només fer una ruta ràpida per l’estany de Malniu, us pot interessar també entrar al CAT de Setmana AMB EL COTXE fins al refugi i l’estany de Malniu (de moment només a blogspot)

CATS de Setmana vinculats

La Cerdanya pel Cadí: excursió des d’Estana fins a Prat de Cadí
La Cerdanya fàcil: caminada de Dorres a l’església de Bell-lloc

La Cerdanya pel Cadí: de Prat d’Aguiló al Comabona (i tornar, clar)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ARRIBAR I MOLDRE, PUJADA SENSE PIETAT

 
Al costat del Refugi, a mà esquerra, hi ha l’estany Sec, molt petit. La ruta surt d’aquest punt: passem pel seu costat  – el deixem a la nostra dreta – i seguim un camí ben marcat que té dos elements a tenir en compte: el primer, que va enfilant una vall en sentit Oest/Nord-Oest seguint un petit torrent (Torrent d’en Valls). I el segon, que s’enfila fort! Al cap d’un quilòmetre i mig i d’haver pujat uns 340 metres, arribem a un punt que ens convida a esmorzar: unes pedres disposades en forma de quadrat. Segurament restes o marques d’un vestigi ancestral que potser inspiren el poeta, però que a nosaltres bàsicament ens inspiren una cosa: esmorzar.

 

 
Un cop esmorzats, continuem pujant amunt, remuntant el torrent d’aigua. A mà esquerra ja se’ns dibuixen boniques vistes, mentre cadascú va enfilant pel caminet que més li fa el pes (el camí no té pèrdua perquè sempre hi ha fites, però és el típic tros multi-camí: dues o tres alternatives de caminets entrellaçats entre si, per anar superant el desnivell.) Al final, arribem a dalt de tot i el panorama ens canvia: som al paratge conegut com les Molleres del Puig Pedrós.

 

LES MOLLERES DEL PUIGPEDRÓS

 
Aquí la pendent se suavitza una miqueta, però el més novedós és que la vegetació es redueix a matolls baixos, pedres, i terrenys fangosos i plens d’aigua. De fet, com diu el seu nom, és un terreny de Molleres.

 

😺 ATENCIO: Apunt informatiu: Què és una Mollera?

 

Doncs segurament una de les definicions que més la claven és aquesta, del botànic de Ribes de Freser, Josep Vigo:

 

“Les molleres, prats constantment xops d’aigua, que hom ha de travessar amb cura per no enfonsar els peus entre el tou de molses o d’herbes o ficar-los als petits clots que solen amagar, són abundants a l’alta muntanya. Ocupen aquells llocs en què el nivell de l’aigua freàtica es manté proper a la superfície (…) La superfície de les molleres és sovint molt irregular; hi pot haver alguns bassals mig secs al ple de la calor…”.

Doncs sí, senyor Vigo, la definició no podria ser més encertada.  És just el que ens trobem a partir d’ara… i amb un afegitó: a tot això hi sumem encara alguns trams amb neu tardana, que, de mica en mica es van desglaçant i van deixant anar l’aigua que crea les molleres.

 

En tot cas, el camí és fàcil i evident: es tracta d’anar seguint les fites de pedra i arribar fins al cim que és força arrodonit, per bé que el tram final és força pedregós i es torna a enfilar una mica. Just abans d’arribar-hi ja tenim algunes estampes visuals del Pirineu. Veiem el Cadí mirant cap al Sud, que també podeu descobrir en un CAT de Setmana per Prat de Cadí. I si mirem cap a Llevant, també tenim aquesta panoràmica de la fotografia de sota: Els que hi entenen hi distingeixen el Carlit, que també podem consultar al nostre CAT de Setmana de fotos pel Carlit (per ara només a blogspot).

 

 
A dalt del cim hi trobem 5 o 6 persones més. Som a 2.915 metres. La vista és espectacular. El punt on ens trobem està situat, pràcticament, a la frontera artificial imposades per Espanya i França a l’infame tractat dels Pirineus de 1659.

 

DEL PUIGPEDRÓS A MALNIU PEL RECTE CAMÍ

 
La tornada comença refent una part del camí d’anada. Baixem per les mateixes molleres però eps, atenció, quan arriba el punt on hauríem de tirar novament avall pel torrent, continuem recte, caminant encara per la Mollera en sentit Sud-Est. Alguns trams es fan més feixucs perquè hem de creuar plaques de neu, i en alguns punts encara hi ha neu fins als genolls.
 


Primer tram del descens, al fons a la dreta, el Puigpedrós

 
De fet sense adonar-nos-en, ens anem desviant una mica del recte camí… la ruta es va desplaçant cap a a la dreta per anar a vorejar un circ, però nosaltres anem tirant pel dret fins que ens trobem la pendent del circ als nostres peus. Es tracta d’un dels abundants circs pirinencs d’aquesta àrea, amb una forta pendent. Si volem tirar pel dret, i mai millor dit, ens toca baixar per un dels canals, que realment fan molta pendent.  Si no, hem de vorejar el circ pel flanc Sud, i recuperar el camí original.

 

Diferència entre una ruta que flanqueja el circ (taronja), i la nostra “alegre improvisació” pel dret (en vermell).

Altres intrèpids excursionistes han fet també aquesta ruta directa.

 
Què fem? Com que anem de punkis, i com que el camí ho permet, tirem pel dret. Comencem a baixar per un dels canals. Això sí, molt poc a poc. Alguna patinada, algun renec, però arribem a baix sense problemes.

 

Baixada pel circ, de dret, sense vorejar-lo. Al fons a l’esquerra, de lluny, l’estany de Malniu

 

 

🙀 ATENCIÓ: Apunt gravitatori:

Un dels moments més espectaculars és quan, un cop a baix del circ, sentim un soroll molt fort que ressona per les parets: és un petit despreniment de pedres. No són pas gaires, i estan lluny, però és en moments així que t’adones del risc de la muntanya: a banda que l’amfiteatre natural que forma el propi circ fa que ressonin molt fort i amplifiquin la sensació de perill, també veus com baixen disparades i mai no saps quan s’aturaran, o fins i tot si a mesura que cauen poden fer saltar encara més pedres. Sortosament però, la cosa es queda aquí i torna el silenci (amb el permís del soroll insectívor dels petits avions ultralleugers que volen la Cerdanya una vegada i una altra).

TALAIA DE MALNIU

 
Un cop al capdavall del circ, continuem baixant per la vall, que ens va portant cap a l’estany de Malniu. El camí està més o menys marcat i no té massa pèrdua, fins que arribem al segon punt culminant del dia:  de cop, el camí desemboca en un desnivell més pronunciat que ens deixa veure, just a sota nostre, una panoràmica espectacular de l’estany de Malniu. 
 

 
Això ens fa canviar els plans: la intenció era baixar fins a baix i dinar al costat del llac, però l’estampa visual fa que per unanimitat unànime decidim dinar allà mateix i gaudir de les vistes… Nyam Nyam… Un cop dinats, baixem per la canal i ens endinsem per un tram de bosc vorejant l’estany de Malniu, que tenim a la nostra esquerra. 
 

Malniu, tal i com ens el trobem quan baixem de la muntanya. (foto oposada a l’anterior)

 
Anem resseguint l’estany fins a l’altre extrem, per on hi surt el rec de Malniu i també el camí que ens porta fins al refugi. Aquest tram, sovint les Rambles, és molt agradable, són uns 30 minuts, aproximadament i sense cap ensurt perquè és una ruta molt, molt utilitzada. Si enganxeu un dia sense overbooking, fins i tot podreu gaudir de cert silenci.

 

Malniu per la vesant Sud, aquí en surt el rec de Malniu (a primer pla) i el camí cap al Refugi. 

 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
 
Acabem com sempre amb links que us poden interessar, i un BONUS TRACK d’estampes de Malniu que podeu ampliar al nostre gran CAT de Setmana AMB EL COTXE fins a Malniu que destaca la plàcida i breu caminada del regufi a l’estany i el seu entorn. Ja avisem que si sou amants del silenci no és gaire recomanable anar-hi en cap de setmana a l’estiu.

 

 

Ressenya del Puig Pedros (o Puigpedrós) a la Wikipèdia

 

Link directe al refugi de Malniu  

 

Marieta agosarada prenent el sol de maig.

Els líquens ens indiquen la puresa de l’aire.

BONUS TRACK:

ESTAMPES DE L’ESTANY DE MALNIU

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 168
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols rutes de CAT de Setmana pel Pallars Sobirà? Of course:

Un excel·lent CAT de Setmana d’H2O pel Montseny? Of course:

Una altra ruta d’H20? I que sigui fàcil pel Pirineu Oriental? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...