El Valles Occidental, resseguint el riu Ripoll des de Sant Llorenç Savall
 
Caminada fàcil que travessa dos ambients ben diferents: un primer tram pel costat del riu Ripoll fins a gairebé el seu orígen, i un segon tros més elevat per les muntanyes de Vallcàrquera fins a l’església de Sant Feliu a través d’una zona cremada que poc a poc va recuperant. Una ruta fàcil, amb poc desnivell, de camins gairebé sempre amples, i bones vistes a la vessant Nord de la Mola. Mola.

 

 

🔀 Recorregut: 11 quilòmetres

⏳ Temps: 3-4 hores

🔃 Desnivell: 221 metres  

🔄 Ruta Circular

📅 Data: 2020 

🚴‍♀️ També en bici: Sí 

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 

 

 

Wikiloc de CATdS per Sant Llorenç Savall i el riu Ripoll

 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Pere Bosch Costa

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

 

Aquesta sortida és força fàcil i es pot fer en família, però el segon tram transcorre per una zona afectada per un dels molts incendis forestals que cada dos per tres assolen la Catalunya Central, de manera que si decidiu anar-hi a l’estiu, tingueu en compte que té poques ombres. El bosc es va regenerant de mica en mica, però la vegetació encara és de poca alçada. Només els pins que han sobreviscut al foc recorden les dimensions dels anteriors exemplars d’aquest bosc.

 

SORTIDA DES DE SANT LLORENÇ SAVALL

 

 

Per arribar a Sant Llorenç Savall cal agafar, sí o sí, la carretera C-642, tant sí us hi arribeu des de Sabadell i Castellà del Vallès, com si ho feu pel Nord, des d’Artés. La sortida la fem des dels ponts que travessen el riu Ripoll pel nucli antic del poble, un punt de partida molt fàcil de trobar. Als mateixos ponts hi veureu rètols indicatius de la ruta pel costat del riu que ens porten cap al petit polígon industrial de les Conques. D’allà en surt un petit pont sobre la riera de l’Ermengol.

 

 

El creuem i anem seguint el camí ample que va en paral·lel al riu. Veureu que el Ripoll sempre ens queda a la nostra esquerra.

CATS de Setmana vinculats

Osona pel Ges entre el Forat Micó i el pas de la Portella

Montserrat entre l’Anoia i el Bages: muntanyes russes i cabres

De Bagà a Guardiola de Berguedà per la ‘ruta del Nicolau’

Ben aviat el camí es bifurca, amb l’opció d’anar cap a la dreta en direcció a l’Armengol i el camí de la Salallassera. No. Aquesta opció no l’agafarem perquè de fet, d’aquí serà d’on vindrem quan tanquem la ruta circular. Ara agafem la ruta que va seguint el riu, que ja veureu que discorre entre camps, arbredes, horts, cabanes, i alguns trossos cremats amb pins que tenen l’escorça ennegrida però que van aconseguir sobreviure. Passem pel costat de la resclosa del Raio (que des del camí no es veu) i per molts altres indrets agradables, sempre amb un desnivell gairebé nul, fins que al cap d’un quilòmetre ben bo arribareu a un petit pont que travessa el riu. Just abans del pont veureu que el camí continua, una mica més estret, per la mateixa riba, amb un rètol que ens indica que al cap de 400 metres ens trobarem el gorg de Vilaterçana.

 

 

🙉 ATENCIÓ: Apunt de despistats

El prestigiós equip del CAT de Setmana vam seguir la ruta indicada, esperant trobar un gorg al cap de 400 metres. Però no va ser el cas. Només ens vam trobar una parella de noies despistades que ens van demanar si sabíem on era el gorg de Vilaterçana. Tot un consol! El cert és que al cap de pocs minuts, i després d’haver creuat per un rierol, vam arribar a un punt elevat amb uns rètols que indiquen que allà  hi ha el gorg. No els veiem, però segons l’ICGC, està just a sota nostre.

 

LA FONT DE CAL LLOGARI

 

Aquesta primera part del recorregut s’acaba a la font de Cal Llogari, que ens apareix en un punt on sembla que el camí perdi pistonada. És una font amb una pèrgola i una bassa, tot en força bon estat. Un lloc per Llogar-hi cadires. 

 

 

 

Passada la font, enllacem amb un encreuament de pistes forestals i agafem el camí de la dreta que s’enfila amunt en direcció a Vallcàrquera. El nostre objectiu és arribar fins a l’església de Sant Feliu, que de seguida es deixa veure entre les muntanyes semi-pelades. La pista és ampla però es nota que es fa servir poc. Pels voltants, romaní i farigola per dar i per vendre.

 

 

Ara que caminem per pista forestal i deixem el riu, el paisatge canvia com un mitjó: guanyem alçada, però perdem ombres perquè ens endinsem en una zona que anys enrere va patir un greu incendi forestal. A mesura que ens enfilem, això sí, guanyem panoràmica, com mostra la imatge de sota amb la carretera C-642 enfilant-se cap a Calders:

 

 

I també aquesta altra panoràmica de la Mola, vista des de la pista cap a Sant Feliu de Vallcàrquera:

 

 

En alguns punts hi trobem unes cabanes de pedra amb lliris blaus al sostre. El motiu? ens l’ha resolt des del twitter un dels que en saben: @Caudelguille. Els planten per ajudar a fer impermeable la coberta.

També trobem algun trencant que teòricament ens podria escurçar la ruta. De fet, provem d’agafar-ne algun per fer drecera seguint els mapes de l’ICGC, però ens suposa un greu fracàs: al cap d’uns metres el camí alternatiu se’ns torna impracticable i hem de girar cua i continuar per la pista original. (Si entreu a la ressenya de Wikiloc d’aquesta ruta ho notareu per una petita ziga-zaga infructuosa que ens va fer perdre vint minutets ben bons 🙀).

 

 

El trajecte per la pista forestal són uns 4 quilòmetres i mig (no hi afegim el tros perdut intentant fer la drecera frustrada) fins que voregem el Roc del Cornut i enllacem amb un altre camí. L’agafem i trenquem a la nostra dreta. El camí ens porta de dret a l’església de Sant Feliu i ens mostra el paisatge de la vessant Est que fins ara encara no haviem vist: la Serra de Salallassera (O Salallacera).

 

 

Al cap de no res arribem a l’església de Sant Feliu de Vallcàrquera, d’orígen romànic i documentada des del S.XI. Malauardament, està bastant feta pols. És el que hi ha:

 

 

Passada l’esglesia, connectem amb la pista que baixa de Granera en direcció a Sant Llorenç. L’agafem amb il.lusió i acabem de fer el tram final de baixada, entre basses, camps, el bosc que poc a poc es va regenerant, i imponents torres d’alta tensió. Al final d’aquest camí enllacem de nou amb l’inici de la ruta i arribem de nou al poble.

 

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, acabem amb uns links d’interès, una mostra més detallada del recorregut a Wikiloc, i una estampa Bonus-Track:

 

 

Link a Wikiloc de Sant Feliu de Vallcàrquera (o Vallcarca)

 

Link de Sant Llorenç Savall a la web Femturisme.cat

 

 

Wikiloc de CATdS pel riu Ripoll des de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

 
Powered by Wikiloc

 

Torres d’alta tensió amb cel de pluja. Sí, la tempesta ens va enganxar de ple.

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Ets el visitant número: 153
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Pim-pam per Collserola? CAT de Setmana pel coll de la Ventosa

Una Ruta ferma d’H2O? El Salt del Molí de Salgueda, Osona 

Una mica de Patrimoni AMB EL COTXE fins a Santa Pau, a la Garrotxa

CAT de Setmana és guai, i ho saps...