El Pallars Sobirà pels estanys del Port i de Mariola
 

Una de les rutes més reconfortants pels qui ens agrada enfilar-nos a veure estanys o caminar per l’alta muntanya és aquesta doble ració pels estanys del Port i Mariola, que es poden visitar d’una sola tacada.

 

 

🔀 Recorregut: 5,8 quilòmetres

⏳ Temps: 4-5 hores

🔃 Desnivell: 443 metres  

🔄 Ruta No circular  

📅 Data: 2014, 2017 

🚴‍♀️ També en bici: No

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·PETRAKI

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

 

 

➔ Visitar aquests dos estanys, a tocar de la frontera entre Catalunya i Occitània, no és excessivament complicat. Puja una mica dret, però els camins són fàcils i malgrat que en algun moment hi ha un excés de fites que, combinades amb la boira, et poden despistar, en conjunt la ruta és fàcil. Entre pujar, fer el primer llac (Estany del Port), continuar pujant, fer el segon (Mariola), fer un entrepà, estassar-se una estona a gaudir del paisatge, i tornar a baixar, pot sortir per unes 4 o 5 horetes. Sense estressos.

 

Estany del Port, al fons el camí de pas cap al coll

 

Estany de Mariola

 

Estem parlant de temps que comptem des que deixem el cotxe relativament a prop: a l’aparcament de la Font de la Costa. Si amb el cotxe pots fer una bona aproximació i arribar fins a l’aparcament de la Font de la Costa (1.810 metres), aleshores tens més marge per fer els dos estanys sense problemes. Ben diferent és si vas amb un cotxe baix, d’aquells que de seguida et toca a terra i l’has d’aparcar al principi de la pista o a mig camí.  Aleshores suma-li un parell d’horetes. En tots dos casos però, la ruta val la pena: Encara que caminis més tros i només doni per fer el Port en gaudireu igual, paraula de CAT de Setmana. Sobre aquesta qüestió en particular, podeu anar al final d’aquesta entrada i llegir les “Consideracions d’aproximació”

CATS de Setmana vinculats

El Ripollès sobre Setcases, per la riera de Carboner i el Cossi d’en Batlló

El Pallars Sobirà per l’estany d’Aixeus i el mirador de la Pica d’Estats

CAT de Setmana per la Cerdanya: Puigpedrós i estany de Malniu

ARRIBAR FINS AL PÀRKING DE LA FONT DE LA COSTA

 

Per arribar-hi, cal anar fins a Tavascan, travessar el poble i després girar a l’esquerra pel camí de Graus, en direcció a l’estació d’esquí de Tavascan, o el que és el mateix: en direcció al refugi de la Pleta del Prat. És un carretera asfaltada, i còmode que anem seguint amunt amunt.. passarem per un càmping i pel costat d’un petit embassament, el barratge de Graus. Passat l’embassament, creuem un petit grup de cases i això ja ens indica que al cap de no res, després d’un marcat revolt a l’esquerra, ens trobarem una pista forestal, a mà dreta, que s’enfila amunt. És el camí cap als estanys. Amb un cotxe una mica alt s’hi arriba sense problemes. Són uns 20-30 minuts de pista, fins a l’aparcament de la Font de la Costa, que per cert, com sempre, estava ja a petar (bàsicament perquè, com sempre, els del CAT de Setmana anem tard, perquè negar-ho).

 

INICI AMB ZIGA ZAGA

 

Si l’aparcament es diu “de la font de la Costa” és perquè, efectivament, ben a prop hi ha la “font de la Costa”. De fet, des del pàrquing agafem un camí que puja recte i dret cap amunt, seguint la vall pel costat d’un torrent d’alta muntanya, el riu del Port, que ens queda a mà esquerra. Al cap de pocs minuts passem per la “font de la costa”, que està al costat del torrent. La deixem enrere mentre continuem pujant, amb cada cop més pendent, i cada cop més vaques.

 

🐄 ATENCIÓ: Apunt de traçat:

 

Com sempre, arriba un punt que la pendent és tan pronunciada que el camí ha de fer una ziga-zaga. De fet, fa una immensa ziga zaga.  Primer una llarga “ziigaaaaaaa” cap a la dreta, i després una encara més llarga “zaaaagaaa” cap a l’esquerra, per tornar de nou al costat del torrent. Bastant més amunt. Això sí. Res estrany, la típIca ziga zaga de muNtanya que també trobem per pujar, per exemple, a l’estany de la Gola.

Un cop hem superat aquest punt, la pujada es relaxa i podem dir que ja hem fet el 65/70 per cent del recorregut fins al primer estany, el del Port. És el típic moment en què et dius: “Ara toca fer un glop de Ratafia amb Pulco i mirar el paisatge”:

 

 A mig camí de l’estany del Port, un cop superada la primera pendent forta. Al fons hi distingim el parquing.

 

A partir d’aquí, el camí és més planer. Hi trobem alguna vaca despistada i alguns cavalls que busquen pastures verdes, cosa que no és gens fàcil. Aquesta excursió la fem a principis d’agost de 2017 i fa mooolts dies que no plou. I això es nota. Ho notarem sobretot més amunt…

 

El pont abans de l’estany del Port per anar a Mariola

 

En tot cas, en el punt on ens trobem el camí és més suau. Ara només cal seguir riu amunt i passar pel costat d’un petit pont que deixem a la nostra esquerra. (Després ja l’agafarem, perquè  ens portarà cap a l’estany de Mariola). De moment, continuem recte un tros més fins que arribem al primer estany, el del Port:

L’estany del Port ens rep, primer, amb un petit estanyol, gairebé enganxat al gran, però no del tot. És l’Estany Xic. Entre l’un i l’altre hi ha una mica de corrent, cosa que ens mostra que no estan al mateix nivell.

 

🐟 ATENCIÓ: Apunt truitesc:

 

Notem una cosa: a diferència de 4 anys enrere, on tot era aigua que saltava per les parets de la muntanya – i fins i tot encara hi havia plaques de neu i gel – aquest estiu del 2017 l’estany està més sec. El nivell és una mica més baix i el cabal d’aigua que passa de l’estany gran al petit – un tram d’uns pocs metres d’aigua en moviment – és molt minso. Fins i tot les minitruites que hi viuen – fàcils de veure per tot arreu – se les veu mig estressades. Alguna fins i tot morta.

 

🐴 ATENCIÓ: Apunt equí:

 

Ens crida l’atenció un detall pintoresc: quan hi arribem ens hi trobem un cavall. És com de postal, posat de manera perquè li fem una foto perquè ens quedi una bella composició: ‘Estany petit amb cavall i estany gran al fons.’ El que ens fa més gràcia és que el 2013 també hi varem pujar, i ens vam trobar la mateixa estampa: ‘Estany petit amb cavall i estany gran al fons.’ Però no. No en tenim cap fotografia disponible. Us ho haureu d’imaginar. 😀

 

SEGON TRAM: DEL PORT A MARIOLA

 

Reculem fins al pont, travessem el riu i enfilem amunt, passant per un tram poc definit enmig de molleres i bassals d’aigua força ressecs. De fet, secs del tot. Un cop enfilat aquest primer tram, davant nostre se’ns obre una esplanada, els Plans de les Borricanyes (1), i a la dreta, la muntanya severa que ens mostra el camí a seguir, i que es torna a enfilar. Puja recte i dret, sense pietat. Amunt i amunt. No té pèrdua. Ens creuem una família que ens animen: “us queden potser 30 o 40 minuts, però es fa bé. Els nanos han pujat sense problemes.” Continuem amunt i a mitja pujada, una mica abans que el camí faci un gir a la dreta (2) per enfilar el tram final, fem una foto del pla que deixem a sota: Els plans de les Borricanyes secs com una pipa. Com que hi ha sequera, és un punt desolador. Amb pluges normals, està ple d’herba fresca i tolls d’aigua. Però nosaltres ensopeguem la majoria dels bassals enfangats i gràcies.

 

Els plans de les Borricanyes, unes molleres que trobem ben seques

 

Quan ja hem vist la sequera de les Borricanyes, continuem per enfilar el tram final, que gira una mica cap a la dreta i ens deixa menys perspectiva de paisatge. Aquí ens hem de fixar bé en les fites. Entrem en un pas una mica encaixonat entre parets de muntanya:

 

Tram final (3) abans de la Mariola, vist des de dalt, a tocar de l’estany

 

El sentit de la ruta no té pèrdua perquè les parets a banda i banda no et deixen opció, però atenció: dins d’aquest tram final hi ha més d’un “carril” per agafar. El “carril” bo és el que va més per l’esquerra. (3). A partir d’aquí, amunt i amunt, fins que la ruta fa un canvi de pendent… ja hi som!!
Hola Mariola!!

Com podeu veure, l’entorn és d’alta muntanya. Ja no hi han arbres. És un estany situat a 2.300 metres i està envoltat per muntanyes de pedra. L’excepció és la vessant Sud, per on s’hi escapa l’aigua muntanya avall. Aquí en surt el torrent conegut com a Riu d’Escobes.

 

DE BAIXADA: ULL AMB LA BOIRA!!

 

De tornada, només un detall: Evidentment per baixar refem el mateix camí… Tot en ordre fins que, en acostar-nos de nou a l’estany del Port, comprovem com des del coll està baixant la boira a tota llet. I quan diem a tota llet, volem dir això: a tota llet. En poca estona, la imatge que tenim de l’estany queda del tot esborrada. I aquí no val a badar. La prova més evident és que els cavalls comencen a marxar muntanya avall. Per tant, ens toca accelerar el ritme.

 

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

 

😹 ATENCIÓ: Consideracions d’aproximació

 

Com us apuntàvem abans: Pujar a l’estany del Port agafa una dimensió més o menys èpica segons si arribes en cotxe fins al pàrquing o no. En aquesta excursió del 2017 hem gaudit d’un cotxe en condicions per arribar-hi i ens ha permès fer els dos llacs en un temps raonable. Es pot fer tot amb un matí, o fer com el prestigiós equip del CAT de Setmana: anar més tard i dinar a dalt, per baixar a la tarda, amb el permís del temps. El 2014 vam provar de fer la pista forestal amb un cotxe baix, i a més de deixar-hi mig vehicle i de ser la riota dels que anaven en 4×4 (“on vas amb aquest cotxe animal!! te’l carregaràs”) vam haver de girar cua a mitja pujada i aparcar-lo bastant al principi de la pista. 

 

Això ens va obligar a fer tota la pista a peu, i haver-hi de sumar, ben bé unes dues hores llargues. Per tant, millor anar amb un vehicle apropiat. Val a dir però, que aquest darrer cop vam tenir la sensació que la pista estava millor, i no ens va semblar veure-hi cap tram especialment complicat. Però bé, això depèn molt de cada moment i de cada vehicle.

(Tornar al principi)

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Ets el visitant número: 288
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols més rutes de CAT de Setmana pel Pirineu? Of course:

Un excel·lent CAT de Setmana per una Ruta d’H2O? Of course:

Una visita AMB EL COTXE a les parets espietes de Penelles? Of course:

CAT de Setmana és guai, i ho saps...