El Pallars Sobirà amb 5 estanys: La Gola, els Tres Estanys i el Ventolau
 

Aquesta CAT de Setmana és un bon marché, que dirien més al Nord: Per un mòdic esforç de cinc horetes de ruta (amb tota la calma de parar, contemplar, menjar…) obtens 5 estanys. Comencem per la Gola, després els 3 Estanys (que de fet són tres més algun afegitó petit) i acabem a l’estany de Ventolau. Tot a partir dels dos mil metres d’alçada.

 

 

🔀 Recorregut: 9,3 quilòmetres

⏳ Temps: 5-6 hores

🔃 Desnivell: 614 metres  

🔄 Ruta Circular en un 60%

📅 Data: 2011, 2019 

🚴‍♀️ També en bici: No

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 



 

Wikiloc CATdS a la Gola-Tres Estanys-Ventolau

 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·subaspi 

 

 

➔ Aquesta ruta d’estanys l’hem d’anar a buscar a la vall d’Unarre, que és una de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà. Cal arribar fins a Esterri d’Àneu (C-28) i tirar a la dreta per una carretera més estreta fins a Unarre i Cerbi. Quan ja gairebé som a Cerbi, a mà dreta trobem un aparcament i l’inici d’una pista forestal de 4 quilòmetres que ens enfila fins a l’aparcament final, prop de a Gola. 

 

 

I aquí tenim el dilema de sempre: deixem el cotxe aquí i fem la pista a peu, o tirem amunt amb el cotxe fins a final de la pista, on hi ha un altre aparcament? Depen del cotxe que porteu, com sempre. El prestigiós equip del CAT de Setmana ha fet les dues opcions. 

 

El 2011, a peu des de Cerbi, i ja us podem dir que caldrà sumar-hi a la ruta unes 2 hores. 

 

El 2019 amb cotxe fins al final de la pista, al pàrking de Sartari. En general la pista només la fan cotxes alts, però també hem vist heroics vehicles cotxes petits que hi arriben. 

 

 

🚘 ATENCIÓ: Avis a navegants: 

 

El gran problema de la pista de la Gola és sobretot, que és molt estreta i quan topen dos cotxes de cara és un problema: gairebé no hi ha racons prou amples com perquè passin dos cotxes, i a més, els pocs espais que hi ha a l’estiu els ocupen amables cotxes aparcats. Per evitar problemes s’han posats uns rètols amb horaris de pujades i baixades. 

 

El prestigiós equip del CAT de Setmana es va trobar dos cotxes de cara de tornada, i no és una situació per tirar coets. Però s’acaba superant. Com tot. Al final de tot d’aquest CAT de Setmana trobareu un enllaç amb més informació sobre els horaris.

CATS de Setmana vinculats

El Pallars Sobirà per la Noguera Pallaresa i els avets de Bonabé

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Port i Mariola

CAT de Setmana AMB EL COTXE a Bellmunt: Osona a vista de Parapent

INICI AL PLANELL DE SARTARI (1.950)

 

Sigui a peu o sigui en cotxe. La ruta comença al capdamunt de la pista, a l’aparcament del pla de Sartari (1.900 metres). Primer cal anar fins al pla de Sartari, i això es pot fer seguint la mateixa pista, que encara continua un tros més, o fer-ho també seguint el riu d’Unarre. 

 

 

Al planell de Sartari hi arribem amb pocs minuts. Com diu el nom, és una zona planera, amb bestiar, amb molleres més o menys resseques (depèn de l’època) i dos rierols que la travessen. Veureu que el voregem per l’esquerra fins que ens plantem davant de la Cascada de Sartari: un salt d’aigua del riu d’Unarre. 

 

 

A partir del salt d’aigua, el camí enfila fort perquè l’objectiu és arribar, justament, on comença el salt, on hi ha l’estany de la Gola. Veureu que el camí deixa de ser ample i pla i comença a enfilar la muntanya fent ziga-zagues entre vegetació baixa. Hi ha gent que perd la paciència i en lloc de fer zig-gaza tira pel dret, però no és aconsellable. A mitja pujada ens trobem dues coses destacables:

 

Per una banda, una bella vista elevada del pla de Sartari, amb tota la vall d’Unarre al darrere:

 

 

I per l’altra, un punt d’intersecció important: On comença la part circular de la ruta. Es poden fer els estanys començant per la Gola (continuar amunt per l’esquerra) o bé començant pel de Ventolau (i tirar amunt per la dreta). El prestigiós equip del CAT de Setmana tira primer per la Gola, però molta gent fa la ruta a la inversa. Al gust del consumidor. Ara bé, ja us diem que començar per la Gola té un avantatge: arribes al Ventolau d’una manera fascinant.  

 

 

Al cap de no res arribem al refugi de la Gola (un refugi lliure que el 2019 està en bon estat) i a l’estany de la Gola, que es troba en perfecte estat de revista. 

 

PARADA 1: LA GOLA (2.250)

 

A la Gola ens hi estem una estona, ens creuem amb, com a mínim, unes 30 persones, i voregem l’estany per l’esquerra, amb un camí molt ben equipat (algun tros amb tanques, algun altre amb cadenes per ajudar-te a baixar entre pedres…) Vorejar l’estany ens permet gaudir-lo per molts angles:

 

La Gola d’entrada: Mirant cap al Nord, quan hi arribes des del refugi:

 

 

La Gola des de l’extrem oposat (punta Nord, mirant cap al refugi: Al fons de tot, s’hi albira una de les construccions que queden dretes de l’antic projecte de presa:

 

 

 

I per últim, la Gola des de dins: Com passa en altres estanys, a la vora s’hi apleguen un munt de voraços alevins de truita:

 

 

🙊 ATENCIÓ: Apunt històric: 

La Gola, un embassament frustrat 

 

Veureu que a mà dreta s’hi aixeca una construcció de pedra. Es tracta de les restes d’una presa inacabada que s’hi havia projectat fa uns anys. De fet, el mateix refugi havia estat, inicialment, un dels barracons per als treballadors.

 

Un cop vorejada la Gola, el camí continua amunt, per un coll que surt a la part dreta de l’estany, al costat del Pic de la Gola. És el típic coll que té dues funcions: enganyar i enganyar. Enganya perquè és més alt del que sembla, com sempre. I enganya perquè, un cop has superat el coll, al darrere n’hi ha un altre, com sempre. Però cap problema, en realitat ja sabiem que passaria. A més, a mesura que t’enfiles, les estampes milloren. A mitja pujada, si mirem enrere, la Gola se’ns mostra així:

 

 

 

I no deixem de tirar amunt, amunt entre fites i marques que no fan dubtar. Això sí, quan ja arribem a dalt de tot, veiem que hi ha dos passos: 

 

 

Per quin tirem? per la dreta o per l’esquerra?…  Doncs per la dreta. Al capdamunt, aquest cop sí, ja hi ha els Tres estanys.

 

PARADA 2: ELS TRES ESTANYS (2.415)

 

Ara estem en el punt més elevat i se’ns presenten,  un per un, 3 estanys 3: Són més petits que els de la Gola, i estan molt propers tots tres. Tan d’alçada com de distància.

 

Estany 1 de 3 (el més elevat)

 

El primer que ens trobem és el més petit. A la vora, en lloc de truites hi trobem capgrossos

 

Estany 2 de 3 (l’intermig)

 

El segon és el més gran. Al fons a l’esquerra el coll del Forn, i al mig, el pic de la Coma del Forn

 

Estany 3 de 3: (l’inferior)

 

El tercer és de dimensions similar al segon, i està a l’extrem de l’esplanada

 

Amb poc espai s’hi concentren tres estanys (de fet encara hi podriem comptar un parell d’estanyols-bassa més) que estan situats en un punt privilegiat: sobre una talaia que et permet veure totes les serralades de la zona d’Espot i del Parc d’Aigües Tortes. Vist que aquesta és un 3 per 1 (tres estanys en un sol espai), decidim dinar aquí mateix (cosa que, com comprovem, també fan altres intrèpids caminaires).

 

🐟 ATENCIÓ: Apunt colonial

 

Com ja passa en altres estanys de Pirineu (el prestigiós equip del CAT de Setmana ho va constatar a l’estany més bonic del Pirineu, el de Naorte, i també al petit estany Closell) la introducció d’espècies invasores és un problema. Per això el segon estany estava ple de trampes per intentar eliminar el barb roig, un peix forani que uns espavilats van introduir un bon dia, i que s’ha carregat bona part de la diversitat de l’estany. A banda de les trampes, també hi ha un rètol explicatiu i pedagògic. 

 

 

Un cop atipats, comencem el descens. El camí ens porta fins a l’extrem del llac número 3 i de cop, a sota nostra, se’ns presenta una gran panoràmica amb el Ventolau a sota:

 

 

 

PARADA 3: VENTOLAU (2.350)

 

Veureu que el Ventolau el tenim aquí mateix. I és cert. Però atenció perquè cal superar un desnivell important, i de fet els responsables del Parc Natural han equipat algun tram amb cadenes per ajudar a baixar/pujar. Cal anar en compte amb el descens perquè és força dret i el terra és el típic trenca-talons: pedres i fang amb fang i pedres.

 

 

Però no és res greu ens impedeixi arribar fins a l’estany, vorejar-lo i començar el descens final des del punt on deixa anar l’aigua torrent avall. El descens el fem, en bona part seguint aquest torrent que baixa en picat cap al pla de Sartari. És un últim trams d’uns 700 metres de descens pronunciat, que ens portarà de nou al final de la ruta circular: a l’enllaç situat a mitja pujada del pla de Sartari.

 

A partir d’aquí, només cal refer el camí per tornar novament al pàrquing.

 

 

I ja éstà, ja ho tindríem. Això és tot.

 

 

Com sempre, pera acabar, uns links d’interès, un enllaç detallat al Wikiloc, i un Bonus Track d’estampes:

 

Enllaç a la Generalitat amb els horaris del camí de la Gola

 

Ruta per la Gola de ‘mon natura Pirineus’

 

Powered by Wikiloc

‘Bonus Track’ d’estampes finals:

 

 Tres Estanys: al davant, l’estany del mig. Al fons, l’estany inferior

 

 

 L’estany de la Gola des del camí lateral mirant al Nord.

Al capdamunt hi ha l’estany de Calberante

 

 

 Invasió de petits rapinyaires prop del pic de la Gola

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Ets el visitant número: 223
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols més rutes de CAT de Setmana pel Pirineu? Of course:

Un excel·lent CAT de Setmana per una Ruta d’H2O? Of course:

Una mica de Patrimoni amb un CAT de Setmana AMB EL COTXE? Valens!

CAT de Setmana és guai, i ho saps...