La Cerdanya: ruta de 7+1 estanys sota el Carlit i sobre la Bollosa

 

Ruta circular que permet, sense un gran esforç, veure fins a 7+1 estanys pirinencs: entre l’estany artificial de la Bollosa i la falda del Carlit: l’estany del Viver (1), l’estany de les Dugues (2), l’estany de Vallell (3), l’estany Llong (4), l’estany Llat (5), l’estany Sec (6) l’estany Negre (7) i l’estany artificial de la Bollosa (7+1), el més gran de tot i construït a principis del S.XX sobre un terreny pantanós. Vuit estanys d’una sola tacada amb una excursió d’entre 3 i 4 hores (depenent del ritme) que en poden acabar sent 5. Per què? Doncs perquè ens passarem l’estona fent fotos i voldrem buscar un bon indret per dinar tranquil·lament i gaudir dels paisatges.

 

Comencem? ⤵

 

 
🔀 Recorregut: 9,4 quilòmetres 
⏳ Temps: 3-4 hores  
🔃 Desnivell: 227 metres  
🔄 Ruta circular en un 70%
📅 Data: 2020
🚴‍♀️ També en bici: Més o menys
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:
 

 
CATdS per la Bullosa: 8 estanys sota el Carlit
 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Xavierlara

.Antonieta Freixas

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ Entre la Bollosa i el Carlit hi ha tants estanys que és possible fer una bona ruta de llacs amb un espai de temps relativament curt. Sota la Bollosa, per exemple, hi trobem una ruta dels “llacs inferiors”, i per sobre la Bollosa hi ha també un munt d’itineraris pels llacs més alçats, amb rutes que poden arribar a incloure fins a 12 estanys si voregen també els llacs ‘superiors’ de la falda del Carlit. Aquest CAT de Setmana ha fet una ruta-barreja que passa pel costat de 7+1 llacs: 7 de naturals i 1 d’artificial, el de la Bollosa, que és amb diferència el més gran de tots:
2020-09-30_11-37-30 carlit bollosa
Estany de Bollosa. La presa es va construir el 1903 i serveix, entre d'altres, per regular el riu Tet, donar electricitat al tren groc, i servir aigua a les pistes d'esquí de Font Romeu per fabricar neu artificial.
El punt d’inici és just sota la presa de la Bollosa, on ja hi ha un pàrquing, un alberg, un refugi, un hotel i un punt d’informació per conèixer les rutes i gestionar la possibilitat de fer altres activitats com la pesca. Tot, tot, just al costat del ‘barrage’. Important: el pàrquing sol estar sempre força petat, i els mesos de juliol i agost en tallen l’accés des de primera hora del dia. Posen una barrera molts quilòmetres abans, a l’alçada del pla de Barrés, per restringir el pas de vehicles. Si us trobeu amb això, una bona alternativa és acabar de pujar amb uns busos llançadora, o bé optar per una excursió pel costat del riu Tet, que també podeu descobrir al CAT de Setmana pel Capcir, meandrejant pel Tet. 
Mapa de Google amb les coordenades per anar a buscar l’aparcament:
El mapa de Google ho posa fàcil per arribar-hi, però en tot cas, i així a grans trets: per fer aquest CAT de Setmana cal anar fins a Montlluís i allà agafar la carretera cap a la Bollosa. Si veniu de Puigcerdà, és qüestió d’anar-hi per la Guingueta i per Sallagosa, seguint la N116. I si veniu de Perpinyà o Prada, la carretera és també la mateixa N116.

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pel Capcir: meandrejant pel riu Tet sota la Bollosa
La Cerdanya pel Cadí: circular de Prat d’Aguiló al Comabona
La Cerdanya pel Puigpedrós i l’estany de Malniu

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1 – LLAC DE LA BOLLOSA

 
Quan arribem al a presa no veiem per enlloc els 19.000.000 de metres cúbics d’aigua que pot acumular aquest llac artificial. I no els veiem per una simple qüestió, perquè l’aparcament està just sota la presa. N’hi ha prou en pujar pel lateral esquerra de la paret, que és on comença la ruta, per contemplar-ne les dimensions. Moure’s per sobre la presa està permès, així com pescar en aquest embassament de 149 hectàrees construit entre el 1903 i el 1910 sobre uns terrenys pantanosos.
2020-09-30_11-33-31 estanys  carlit bollosa
Embassament de la Bollosa. Al fons, el Puig Peric
La ruta comença a l’esquerra de la presa, just darrere del centre d’informació. D’allà en surt el camí que voreja un hotel i s’endinsa pel bosc que en tot moment està indicant amb marques grogues. Notareu que el camí, que en diuen el carrer 55 (rue 55) sol estar força concorregut perquè és “l’avinguda principal” a partir de la qual la gent es va dispersant a mesura que va entrant a la zona dels llacs. És un primer tram que s’enfila una mica, entre recs, molleres i, en el cas d’aquest CAT de Setmana, clapes de neu primerenca. A la foto de sota, una estampa a mig camí, amb la Bollosa al fons:
Quan ja portem un quilòmetres i mig ben bo, arribem a la primera bifurcació del camí. Aquí ja hem de decidir cap on volem tirar: si continuem rectes per la 55 o agafem el camí de la dreta que ens porta cap als estanys del Viver i de Dugues. Si volguéssim pujar directes al Carlit continuaríem rectes, però com que aquest és un CAT de Setmana d’estanys, tirem a la dreta i agafem el ‘camí Dugues’ (Chemin Dugues). Al cap de no res, ens plantem davant d’un altre llac. Comença l’espectacle:

2 – ESTANY DEL VIVER

L’estany del Viver ens queda a la nostra dreta. No és pas dels més grans però visualment és molt agradable. Hi veiem una dona jugant amb uns cans i un home pescant sense gaire fortuna, cosa que veurem també a gairebé tots els estanys. També hi veiem certa proliferació de plantes aquàtiques esfilagarsades que ens fan dubtar: es tracta de la mateixa planta invasora del Canadà que s’ha convertit en un maldecap en alguns indrets com a l’embassament de la Torrassa? No ho sabem. En tot cas, l’indret té un gran encant, i també una cosa que no trobes per exemple a Malniu: silenci.
El camí va vorejant el flanc Sud/Sud-Oest de l’estany fins que el deixem enrere. Es dona el cas que el prestigiós equip del CAT de Setmana ensopeguem amb un dia de desgel: som al setembre de 2020 i fa poc ha caigut una nevada prematura notable. Però ja fa uns dies que el sol apreta de nou i la neu, abundant, està desglaçant per tot arreu. El resultat: el terra és una barreja de neu (hi ha encara moltes clapes), fang, i aigua. Aigüa que brolla per reguerons, per les molleres, per sota la neu, pels mateixos camins convertits en rierols… és molt bonic però alenteix un punt la marxa. Evidentment, això no impedeix que de camí cap al següent llac, ens encantem amb estampes com aquesta, amb l’estany de Viver de fons:
O aquesta altra: una zona de llacuna a petar d’aigua i encara amb algunes clapes de neu…
… el camí (Camí de Dugues, o com surt als mapes, “Chemin Dugues”) es va enfilant a poc a poc, sempre amb marques grogues inequívoques…
… fins que al cap d’un quilòmetre i mig aproximadament arribem al  següent llac:

3 – ESTANY DE DUGUES

L’estany de Dugues ens el trobem de cop, una vegada superem un lleuger desnivell que ens situa en el punt més alt d’aquesta ruta. També hi trobem gent pescant (de truites no en veuen ni una però es nota que s’ho passen pipa) i un detall que fa l’indret molt atractiu: el reflexe de les muntanyes a l’aigua:
El camí voreja una mica la riba però de seguida tira cap a l’esquerra, en sentit Oest seguint el riu que recull les aigües de l’estany de Dugues. Aquí hi ha una nova bifurcació interessant: o bé continuar avall seguint el riu per anar al següent estany, o bé trencar a la dreta, creuar el riu i enfilar-nos cap al Carlit i als estanys superiors. En aquesta ocasió (i tot recordant que encara no ens hem refet d’un ascens anterior al Carlit) tirem avall cap al següent estany:

4 – ESTANY DE VALLELL

Què n’hem de dir de l’estany de Vallell? Doncs que és el més petit de la ruta però potser el que té un dels millors entorns perquè té les muntanyes a sobre mateix, començant pel Carlit. El podem veure aixecant la vista o abaixant-la, perquè segons on ens posem el veiem reflectit sobre l’aigua.
El camí, que ara té el nom de ‘carrer Vallell’ (rue Vallel) voreja el llac fins a la seva desembocadura, on hi ha un encreuament important amb tres opcions: 
 
.1- Cap a la dreta, creuant un pont, un altre camí que també ens porta cap al Carlit. 
 
.2- Cap a l’esquerra, el camí de tornada “ràpid” cap al punt de partida passant entre els estanys de la Comassa (l’únic que no veurem amb la nostra aposta de CAT de Setmana) i l’estany Sec. És la ruta habitual i més concorreguda per fer la visita clàssica de 6 estanys.
 
.3- Recte endavant, baixant riu avall, cap a l’estany Llong, que ja veiem a sota nostre.
Agafem l’opció 3 i tirem avall, sempre amb el riu a la nostra dreta, sense travessar-lo. Pròxima estació: Estany Llong. 

5 – ESTANY LLONG

La baixada fins a l’estany Llong és molt agradable, perquè d’entrada ens queda una panoràmica del llac a sota nostre i poc a poc ens hi anem acostant. Això sí cal tenir en compte un aspecte important amb el tram que farem ara: la ruta més oficial i concorreguda fa un petit circuit en bucle i de seguida torna de nou cap a la cruïlla, i també hi ha un camí que voreja el llac en certa disàntica. Però l’intrèpid equip del CAT de Setmana fa una altra aposta (que tampoc ens hem inventat eh? aquí tot està fet i refet 50 mil vegades): baixem fins a la riba del llac i l’anem vorejant , deixant-lo a la nostra dreta. 
A partir d’ara fem un tram una mica Free Style entre l’estany Llong, l’estany Llat i l’estany Sec. El camí està poc marcat i fresat, i si ensopegueu que ha nevat o hi ha clapes de neu, és més aparatós, però en tot cas és fàcil i sense obstacles insalvables. (No hi ha sorpreses, no us trobareu un penya segat ni res) . L’únic obstacle que ens hi hem trobat ha estat la neu o les molleres xopes fins al capdamunt, que se superen amb un bon calçat. És un tram més solitari, però no vol dir que no hi hagi ningú: és fàcil trobar-hi parelletes en estat ludico-contemplatiu i, com no, pescadors. 
Voregem l’estany Llong uns 300 metres molt planers, fins que la riba s’estreny i ens acostem a la part final. En aquest punt, ens apartem i fem un gir a l’esquerra per enfilar un petit desnivell. Un cop a dalt, ja veiem, al fons, el següent llac: l’Estany Llat. Hi baixem de dret fent ruta free style, més guiats per l’objectiu visual (o Wikiloc) més que no pas pel camí. 

6 – ESTANY LLAT

L’estany Llat és el més gran dels que visitem. Ens hi anem acostant a poc a poc, fins que acabem novament arran d’aigua, deixant-lo també a la nostra dreta. Caminem i gaudim de les vistes fins a la seva desembocadura, punt de confluència de camins i on hi veiem un bonic pont per travessar el riu. Des d’aquí les vistes són fermes:
Un cop som al pont, una opció es continuar avall per un camí més marcat, el Camí Llat (Chemin Llat) que dóna una volta fins arribar a l’estany Negre. Nosaltres no l’agafem, sinó que optem per una drecera que ens permetrà arribar al Negre sense fer aquesta volta i a més a més, ens obsequia amb un estany de més, l’estany Sec. Per tant, fem un gir semi-copernicà: deixem el sistema Llong-Llat i en lloc de continuar baixant en sentit Sud com fèiem fins ara, anem virant cap a l’Est, cap a la nostra esquerra. Travessem un tram d’uns 800 metres més pelat entre molleres (i en el nostre cas, clapes de neu) fins que connectem amb la desembocadura del Llac Sec. Veureu que hi ha rastres de diversos camins més o menys marcats que porten cap al mateix punt.

7 – ESTANY SEC

L’estany sec queda encaixonat sota l’estany de la Comassa i té un entorn molt bonic, inclosa una illeta al mig que li dona un plus d’encant. El camí el voreja molt poc, només per la punta Sud, deixant el llac a la nostra esquerra. Cal travessar el petit riu que recull les seves aigües), i després veureu que el camí s’enfila novament per anar a buscar l’estany Negre. Evidentment (i com passa amb la resta d’estanys) una bona opció per gaudir de l’estany Sec és vorejar-lo/descobrir-lo per alguna de les vores. Vist en certa perspectiva, el Sec llueix així:
El camí que agafem quan deixem l’estany Sec està més marcat i ja hi tornem a trobar més rostres pàl.lids. És el camí Sec (Chemin Sec als mapes) que al cap de no res, uns 400 metres, ens acosta fins al darrer dels estanys d’aquest CAT de Setmana:

8 – ESTANY NEGRE

L’estany Negre ens el trobem de cop, amb una vista alçada des del seu extrem Oest. O sigui, que el veiem mirant cap a Ponent. Anem seguint el mateix camí (que ara ja en diuen Camí Negre (Chemin Negre) que el voreja de prop (sempre ens queda a la dreta) fins a l’extrem Nord per connectar, al cap d’uns cent metres escassos, amb la via principal, el famós Carrer 55 (rue 55). 
La 55 seria com l’avinguda principal del tros. Quan l’agafem, tirem a la dreta i al cap de no res ens trobem de nou al punt de la primera bifurcació, al costat de l’estany del Viver. Ara ja només cal refer el camí i tornar de nou a l’orígen, a la Bollosa. Notareu que us hi aneu acostant a mesura que aneu sentit, cada cop més clar, les esquelles de les vaques.
 
I ja està, ja ho tindriem. Això és tot.
 
 
Com sempre, acabem amb uns links d’interès, i també un mapa més detallat de la nostra ruta al Wikiloc. 

Links d’interès:

 

CATdS detallat de la ruta de 7+1 estanys sota el Carlit i sobre la Bollosa

Powered by Wikiloc

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 246
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Un CAT de Setmana pel delta del Llobregat? amb ocells d’acer? ‘Valens’!

Una ruta per sobre el pantà de Sau fins al monestir de Casserres? OK!

Una ruta d’H20 que sigui una bona excursió pel Pallars Sobirà? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...