Osona pel Ter: de Torelló a la Coromina per la Farga Lacambra
 
El Ter a Osona es un riu explotat des de fa segles. Estressat industrialment per rescloses, canals i fàbriques… rescloses canals i fàbriques… i més rescloses canals i fàbriques. Des la farga de Bebiè fins al pantà de Sau hi ha 27 rescloses, totes batejades amb el nom de l’antiga fàbrica (gairebé sempre tèxtil) on servien l’aigua: Can Guixà, Can Casarramona, Cal feiner… Algunes estan pràcticament enganxades, fins al punt que els canals que retornen l’aigua al riu ja l’aboquen directament a la següent resclosa.

 

 

🔀 Recorregut: 9,5 quilòmetres

⏳ Temps: 1-2 hores

🔃 Desnivell: 61 metres  

🔄 Ruta Circular

📅 Data: 2010, 2017, 2018… (un clàssic) 

🚴‍♀️ També en bici: Si

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 

 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·Josep Güell,

·faurapetit

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

 

➔ El prestigiós equip del CAT de Setmana proposem una petita caminada per fer un matí tranquil·lament a qualsevol època de l’any, a excepció de l’hivern i, sobretot, de les hores de pic de calor de l’estiu (o sigui, no ho feu quan a l’agost hi fot una calda de Déu). 

 

DE ROCAPREVERA A LA FARGA

 

Rocaprevera amb neu (2018) estampa poc habitual (Foto del mestre Enric Xicoy)

 

Sortim de Rocaprevera, un santuari construit en l’esplanada d’un turó als afores de Torelló. Per anar-hi està tirat i s’hi pot arribar amb cotxe.  N’hi ha prou en circular per Torelló i preguntar a qualsevol pescallunes que us hi adreçarà sense vacil·lar, o bé fer ús de la localització que us posem tot seguit de Googlemaps:

CATS de Setmana vinculats

Osona pel Ter: l’encant (encara) dels jardins del Pelut
Osona pel Ges de Sant Pere a Vidrà: Forat Micó i Salt del Molí de Salgueda

Osona del ‘castell’ de Montesquiu al ‘castell’ de Besora

 

ATENCIÓ:

Apunt costumista local:  

 

Rocaprevera és un santuari que comença a estar datat al Segle XV, per bé que la construcció actual, com veureu, és moderna.

L’església i tota l’esplanada són un indret per a l’esbarjo situat a la part obaga del Puig de les Tres Creus, i de fet, una activitat habitual dels torellonencs i torellonenques consisteix en pujar primer fins a Rocaprevera, i després fer un plus i acabar d’enfilar-se fins al cim  de la muntanya. (És un plus de 5 o 10 minuts més com a màxim, per un camí que té graons i està molt arreglat. Res de l’altre món perquè estem parlant d’un petit desnivell). 

A dalt de tot hi veureu, com indica el nom, tres creus i una vista espectacular. Ah, i amb una curiositat: si mireu cap al Sud, cap a la Plana de Vic, descobrireu que la muntanya està pelada: tot és pedra marga amb quatre herbes resseques bona part de l’any. I si mireu cap al Nord, cap al Pirineu, us adonareu de tot el contrari: la muntanya està plena de vegetació. Un exemple de manual de la banda baga i solella d’una muntanya.

Les dues fotografies ho mostren: són de la mateixa muntanya. 

EL PEDRONET

 

Tant si pugeu al Puig de les Tres Creus, com si entreu a l’església, pugeu als gronxadors (si, nois i noies, abans de dir-se columpios, en dèiem gronxadors) o bé feu una mica de pícnic, tingueu clar que el punt de sortida per fer l’excursió surt dels arbres que hi ha al fons de l’esplanada, just a la zona de pícnic. Anirem tirant bosquet endins fins que al final trobarem un petit caminet que ens portarà a la carretera asfaltada que va cap a la Coromina. Agafarem la carretera, cap a l’esquerra.

 

Caminar per aquí és un plaer. Us hi creuareu una mica de tot: bicis, motos, gent a peu, gent corrent, cotxes (poquets) més bicis, famílies senceres passejant… de tot. Com que està asfaltat, quan passen els cotxes no mengem pols, cosa que és d’agrair. Al cap d’uns 10-15 minuts veurem un petit pedronet enfilat a mà dreta, just al final d’una recta en un punt que la carretera fa un revolt marcat a la dreta.

 

 

Si us enfileu al pedronet tindreu diferents perspectives del Nord d’Osona:

📷 Mirant cap a Ponent, el Lluçanès, el Ter i el castell d’Orís:

 

📷 Mirant cap al Sud, la plana de Vic (amb el Montseny al fons):

 

📺 Mirant cap al Nord: Torelló, Bellmunt (i el Pirineu si el dia és clar):

 

Al costat del pedronet, hi ha un trencant a mà esquerra per anar a diferents cases de pagès, com les Gambires. Aquest NO l’agafeu encara. Continueu un tros més i al cap d’uns metres veureu un segon trencant també a l’esquerra. Aquest SÍ. És el trencant que indica Can Batista.

CAP A LA FARGA

 

 

En realitat, aquest camí ens porta cap a un mas (Can Batista) més que no pas a la Farga Lacambra. I és normal, perquè a la pràctica per aquí mai no arribarem a la fàbrica. Diguem que, tècnicament no s’hi pot anar perquè és a l’altra banda del riu. Anys enrere hi havia hagut una petita palanca per als treballadors que hi anaven a peu des de Torelló. Us adonareu que el camí continua pel costat de Can Batista, per una pista de terra que volta la casa per l’esquerra i que continua baixant fins a baix a la riba del Ter.

 

 
Un cop al riu, gaudiu-ne. Descanseu. Potser us hi arribeu a trobar algun cavall (en algunes ocasions n’hem trobat) i segurament algun pescador. Però el que segur que hi trobareu serà bosc de ribera, i també un fet important: un tram de riu Ter amb un mínim de cabal!! I això perquè? doncs perquè just aquí la farga retorna al riu l’aigua del canal que recull un punt més amunt. O sigui, que no estem davant d’un tram de cabal “segrestat” per cap resclosa ni canal industrial. I creieu-nos que això, si parlem del Ter i parlem d’Osona, costa de trobar. (De totes maneres, en podem trobar un més amunt, que recollim al CAT de Setmana pel Ter, de Sant Quirze a Borgonyà (per ara només a blogspot)El que també us trobareu, segur són els camps al voltant del riu, combinats amb bosc de ribera, com mostra aquesta estampa camí de la farga:

 

 

 

 

🐟 ATENCIÓ:

Apunt de pescador fluvial 1: 

 

Un detallet: fa 30 anys, si anaves a pescar per aquí, et podies trobar una mortaldat de peixos, gentilesa per exemple de l’antiga paperera de Campdevànol. Recordo perfectament, de petit, intentar treure algun peix viu quan tot el que baixava per aquest tram eren carpes mortes flotant, provinents de riu amunt.

 

Això per sort, ja és història.

 
Quan ja en tinguem prou de riu, haurem de refer un tros de camí, fer la pujada en direcció cap al Pedronet i  recuperar el camí asfaltat de la Coromina. Un cop a dalt, girem a l’esquerra i continuem tirant avall. Passarem pel costat d’una gran casa – coneguda com la Torre d’en Pericas – després per una granja, i continuarem baixant fins arribar a una altra zona industrial: l’antiga colònia tèxtil de la Coromina, construïda a finals del XIX on antigament hi havia hagut un molí.

 

LA COROMINA

 

De l’antiga fàbrica no en queda massa res actiu, només alguna casa es manté habitada, i també hi ha algun petit taller amb activitats industrials diferents. També s’aguanta dreta, per exemple, l’església, construïda el 1906 per als habitants de la colònia. Des del camí, la fàbrica mostra aquest aspecte:

 

 

A diferència de la Farga, que està plenament activa, de la Coromina només en queda actiu el canal i el salt d’aigua. I és que, mentre el riu Ter porti aigua i existeixi la gravetat, els salts d’aigua continuen donant energia i electricitat, una força gratuïta que els amos venen a les companyies elèctriques. Negoci rodó aixoplugat en les antigues concessions d’aprofitament hídric que l’estat donava als propietaris de les colònies al segle XX. Al final d’aquesta proposta adjuntem alguns links sobre la Farga i la Coromina.

 

EL PONT DE LA COROMINA

 

El camí de la Coromina continua fins a travessar el riu pel pont de la Coromina, del Segle XIX. Aquest pont n’ha vist de tots colors però continua aguantant, per bé que cada cop està en més mal estat: (Si entreu al CAT de Setmana de Fotos de les riuades dels riu Ter i Ges de 2018 i 2010 (per ara només a blogspot) comprovareu la “mala llet” de l’aigua i com aquest pont supera la prova, un cop més.). Tot seguit, el pont abans de les riuades del 2018, i el pont, després de l’envestida de l’aigua: 

Coromina nikon pont de conanglell torelló
Coromina 20181103_172240 torelló
Un cop travessem el pont, ens trobarem la carretera de Conanglell, la famosa BV-5225. Però no circularem per aquesta via. Abans trencarem a la dreta pel caminet que voreja el Ter. Ara fem un canvi de sentit i pujarem riu amunt.
 
 
Aquest tram normalment (però no sempre!!) sol estar tapat d’arbres: solen ser pollancres que us faran ombra, a menys que ensopegueu que els acaben de tallar tots i n’han plantat de nous i petits. És el que tenen les plantacions de pollancres: creixen ràpid però els acaben tallant cada dos per tres. De fet, el camí no té perdua: va seguint sempre pel costat del Ter. Passarem pel costat de la resclosa que dóna aigua al canal de la Coromina, i uns 500 metres més amunt, per la resclosa d’una altra fàbrica, que també està feta pols: Can Tarrés. Igual com la Coromina, es tracta d’una una nau tèxtil del Segle XIX ubicada on hi havia un antic molí. Can Tarrés es va construir el 1866, abans que la Coromina. Una part de la fàbrica la veureu a l’altra banda del riu, encalçada entre l’aigua i la muntanya. És fantasmagòrica.

 

 
En aquest punt el Ter fa un meandre que ens porta a una zona coneguda com la Font del Soldat, a l’alçada delnucli urbà de Torelló, que ens queda a l’altra riba. Si camineu tot mirant l’altra banda del riu, hi distingireu la zona esportiva, la desembocadura del riu Ges, i la zona de pesca sota el polígon del Ter. L’aigua del riu és, si més no al 2020, molt neta. Fa uns 30 anys, gaudir del fons del riu com es pot veure fent aquesta ruta era, senzillament, impensable: 

 

🐟 ATENCIÓ:

Apunt de pescador fluvial 2:  

Mentre feu aquest tros, deixareu a la vostra esquerra la depuradora de Torelló. Instal·lacions com aquesta al llarg de tot el riu han ajudat molt a millorar l’aigua del Ter i han limitat unes mortaldats de peixos que als anys 70 i 80 eren periòdiques, sobretot a l’estiu quan el cabal és baix i les rescloses deixaven trams del Ter literalment secs, en benefici dels canals industrials.

 
Un cop superat aquest tram, arribareu al pont de Conanglell (per on passa la famosa carretera BV-5225, la mateixa d’abans). Ara ja només cal travessar-lo en direcció a Torelló:
 

 

El riu Ter vist des del pont de Conanglell, al fons, Torelló

 

Després del pont, trenqueu a la dreta pel carrer de Ter, on hi ha una gasolinera, i feu tot el carrer fins al final. Acabareu entrant dins del poble i arribareu a un altre pont. Aquest és sobre el riu Ges, l’afluent que fa uns minuts heu vist desembocar al Ter. (Un secret: bona part de l’aigua que deixa anar el riu Ges al Ter és del propi Ter, però això ja és una història, que us expliquem al CAT de Setmana per Osona pel Ter: els jardins del Pelut. Arribats aquí, passeu el pont (l’últim que travessa el Ges). Després, ja a la rotonda, cal continuar per la dreta, seguint pel Camí Nou de Can Parrella, i pujar amunt, fins tornar de nou a Rocaprevera. No té pèrdua!!

 

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, per acabar, alguns enllaços d’interès i un mapa de la ruta:

 


LA FARGA LACAMBRA: Enllaç a la Viquipèdia


CAN TARRÉS: Enllaç a la fitxa de Can Tarrés del Consorci del Ter


LA COROMINA: Enllaç a la fitxa del Consorci del Ter


LA COROMINA (El pont): Enllaç a la fitxa del Consorci del Ter


ROCAPREVERA: Enllaç a la web de l’Ajuntament de Torelló


Mapa 'vintage' amb la ruta sobre fons de Googlemaps

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Ets el visitant número: 227
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols més rutes de CAT de Setmana pel Pirineu? Of course:

Vols més rutes de CAT de Setmana per Collserola? Of course:

Vols més rutes d’H2O de CAT de Setmana? Of course:

CAT de Setmana és guai, i ho saps...