Barcelona per Collserola: la pau del Viver de Can Borni 

 

Els jardins del Viver de Can Borni es van construir amb motiu de l’exposició universal del 1929 per acollir-hi especies exòtiques. Es va restaurar l’any 2006 i s’hi troba una mica de tot: des d’una imponent araucària bidwillii australiàna, fins aun roure americà, llimoners, mandariners, tarongers, un cedre de l’Himàlaia, joncs,  paraigüets, un xiprer de ventall de l’Àsia, o un xiprer obtús, que en lloc creixer cap amunt es complica la vida recargolant-se sobre si mateix. Es tracta d’un recinte petit i amagat en una arraconada baga de Collserola, just sota el Tibidabo i l’observatori Fabra. Quan el tenen ben arreglat té molt encant i és fantàstic per desconnectar i fer-hi un bon pic-nic. Aquí us en donem quatre detalls i us expliquem una bonica ruta per arribar-s’hi.

 

 

🔀 Recorregut: 3,5 Kms (anar i tornar) 

⏳ Temps: 1-2 hores

🔃 Desnivell: 190 metres  

🔄 Ruta No circular  

📅 Data: 2015, 2017, 2019  

🚴‍♀️ També en bici: Sí

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·Ambotes

.isanisa

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
 
➔ El Viver de Cal Borni hi té tot tipus de vegetació (of course), caminets, bancs, taules, aigua.. tot repartit per diferents nivells, i terrasses amb un element comú: un rec central amb sortidors i reguerons que travessa tot el viver. Unes petites instal·lacions que nosaltres gairebé sempre hem trobat obertes (hi hem anat sempre en cap de setmana) i amb una pau que només trenquen els crits dels usuaris de les atraccions del Tibidabo, que estan uns quants –  bastants –  metres més amunt.

 

CATS de Setmana vinculats

Barcelona per Collserola: un Pim-Pam pel coll de la Ventosa 
Barcelona per Collserola: del Museu de Verdaguer al Pantà de Vallvidrera

Barcelona per Collserola: el mirador transversal del Passeig de les Aigües

 

UN PASSEIG DES DE LA CARRETERA DE LES AIGÜES

 

La manera més ràpida per arribar als jardins de Can Borni és per la carretera de l’Arrabassada en direcció al Tibidabo. Poc abans d’arribar al parc d’atraccions veureu a mà esquerra un cartell que indica els jardins amb un petit aparcament. Des d’allà, n’hi  ha prou en agafar la pista de terra i baixar a peu uns 2/3 minuts i ja hi sou. Per al CAT de Setmana us proposem caminar una mica més i conèixer més Collserola: anar-hi per la carretera de les Aigües (El Gran Passeig “elevat” de Barcelona que també podeu conèixer al nostre CAT de Setmana sobre Barcelona pel Passeig de les Aigües (de moment només a blogspot).
 
 

 

La nostra opció passa per anar a buscar la carretera de les Aigües pel carrer Mercè Rodoreda, que està situat a l’alçada de la sortida 7 de la Ronda de Dalt en sentit Llobregat. Si hi aneu en cotxe, aquesta és la sortida: un cop a la rotonda que hi ha al capdamunt de la rampa de sortida, tireu cap a la dreta i pugeu per un carrer que es diu Bellesguard. Aneu enfilant fins al capdamunt de tot, on s’acaba l’asfalt. Aquí j ja podeu deixar-hi el cotxe. Sempre sol haver-hi algun lloc.

 

 
 
 

PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES

 

Al cap d’uns minuts d’anar pujant arribem a la cota-aigua. O sigui a la Carretera de les Aigües, que va resseguint la muntanya sempre des de la mateixa cota 400. Com que és plana, i té la virtut de mostrar excel·lents vistes de la capital del nostre país, és un camí que sempre està a petar de gent. I està molt bé que així sigui. 
 

Carretera de les Aigües: El camí que puja la muntanya és l’accés que us proposem per arribar-hi.

 
 
I un cop a la carretera… dreta o esquerra? Doncs dreta, en direcció cap al Pla dels Maduixers. No descobrirem l’ambient de la Carretera de les Aigues: ja és prou sabut per molta gent. És com les Rambles 2, en versió muntanya: gent corrent, gent caminant, gent fumant porros mirant el paisatge en algun punt amb grans vistes, gent xerrant, gent passejant el gos, gent passejant-se ella mateixa, gent en bici a poc a poc, gent en bici cagant llets, gent en bici esquivant vianants… és una rèplica fidel, a cota 400, de la ciutat que té a sota. Potser amb menys guiris, això sí. 

 

 


Vista d’una de les terrasses dels jardins


Quan porteu un quartet d’hora o vint minuts – depèn del ritme – arribareu a un punt que tocarà girar a l’esquerra, per una altra pista ben ample: la carretera de Vallvidrera a Barcelona, una pista de terra que obligarà a fer un gir de gairebé 360 graus. Ara cal seguir pujant per aquesta pista que es torna a enfilar. 
 
Al cap de pocs minuts, veureu que hi ha un revolt àmpli cap a la dreta. En aquest punt de la ruta en surt un caminet (en direm el ‘caminet de la drecera’) a mà esquerra que baixa de nou cap a la carretera de les Aigues. Evidentment no l’agafem, perquè seria tornar enrere.  A més, al cap de no res, a mà dreta, ja trobem un altre trencant ben ample, que s’enfila amunt, i que ja ens indica que per aquí arribarem als Jardins de Cal Borni. Agafeu-lo i aneu tirant amunt. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

🌵 ATENCIÓ, Apunt espinós: Les figues de moro malaltes. 

Des de fa un temps però, ens crida l’atenció un detall que és constant a molts punts de Collserola, i que també veureu aquí: l’existència de  moltes figues de moro malaltes per una malura que porta anys carregant-se les pales d’aquest cactus.

 

És curiós veure com, malgrat la malaltia no té pietat, moltes figues de moro continuen lluitant, i d’una pala mig morta i emblanquinada, en cara és capaç de brotar-ne una de petita, fresca i ben verda.

Si no ho tenim mal entès, els tècnics del parc no tenen cap interès en curar-les, més aviat al contrari perquè se la considera massa invasiva. Vaja, que a Collserola no hi ha Higos Chumbos, sinó més aviat, Higos Chungos. De fet, vam llegir temps enrere que havien portat algunes pales infectades de Collserola a les illes Medes, per veure si així infectaven també les figues de Moro d’aquest racó de la Costa Brava.

 

 

 

RECTA FINAL I PREMI

 

 
Ja estem arribant: De mica en mica entrarem en zona més baga i més fresca. Haureu d’esquivar segurament algun ciclista, veureu un trencant per anar a la Font del Bacallà i travessareu un pont per sobre del funicular del Tibidabo. En el tram final, quan ja començareu a sentir els brams i crits de les atraccions que tenim a sobre, us trobareu a mà dreta un recinte tancat, que al cap de no res ja ens mostra l’entrada… tatxaan!! Som als Jardins del Viver de Can Borni. 

 

 
L’entrada al recinte és per dalt. Només d’accedir-hi us refrescareu amb una cisterna a mà esquerra plena de peixets. El 2020, amb el recinte tancat i en època COVID-19, l’hem vista buida, però la majoria de cops que hi hem entrat l’hem trobat sempre a petar de carpins.  

 

 
A partir d’aquí, tot vostre! Es tracta d’anar baixant i pujant pels diferents nivells i anar descobrint les plantes que tenen , l’aigua que va baixant per les terrasses, beure d’una font si us convé, anar al lavabo (que n’hi ha), menjar-se un entrepà a les taules de la zona de pic-nic… en resum, gaudir-ho. No us perdeu alguns exemplars com l’Araucària Bidwillii d’Austràlia… 😺

 

 
… 😻 i d’altres raconades i detalls d’aquest espai de relax:
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Per cert, no ho hem dit: Entre naps i cols, des del principi fins al viver potser trigareu tres quarts d’hora, una hora.. depèn del ritme. No gaire més.

 

 
De tornada, si quan sortiu del recinte continueu amunt, anireu a parar a la carretera del Tibidabo. Fins a la carretera, on hi ha un petit pàrquing i uns cartells que indiquen el camí cap al viver, són només cinc minuts. És la via més ràpida per accedir a can Borni, però clar, ja no seria una sortida de CAT de Setmana amb les cames. 
 
I si quan sortiu dels jardins, en lloc de tirar amunt tireu avall, podeu refer el camí. Si voleu passar més via, sempre podeu agafar aquell ‘caminet de la drecera’que ens hem trobat de pujada.
 
I acabem, com no, amb un parell de links:

 

 

Enllaç a la guia de l’Ajuntament.


BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda (amb un xiprer obtús)

Ets el visitant número: 193
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols rutes de CAT de Setmana pel Pirineu de Lleida? Of course:

Un excel·lent CAT de Setmana per una Ruta d’H2O? Of course:

Una altra ruta d’H20? I que sigui fàcil pel Pirineu Oriental? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...