Barcelona per Collserola: de la casa Museu Verdaguer al Pantà de Vallvidrera

 

Aquesta ruta podria dir-se ‘CAT de Setmana de la sopa d’all de Collserola’, perquè és molt coneguda. Però sempre està bé recordar-la i donar-la a conèixer als menys barcelonautes o als barcelonautes més despistats. És una sortida crossover que combina fer cultura, topar amb senglars i fer el dominguero/diumenger. Tot en un. En poca estona passareu de conèixer els darrers anys del poeta del Poble, a veure com el poble fa ‘poesia’ coral i sonora amb l’entorn. La “cultura” la farem al costat mateix del centre del parc de Collserola, a la renovada Vil.la Joana, que és casa museu Verdaguer. I el “dominguero/diumenger” el podem fer al voltant del petit embassament de Vallvidrera, a 15 o 20 minuts a peu, depèn de la ruta. 

 

 
🔀 Recorregut: 3 quilòmetres 
⏳ Temps: 1-2 hores (xino-xano)
🔃 Desnivell: 110 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: …2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020…  
🚴‍♀️ També en bici: Sí
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Albert explorer

·jancrack

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ El punt de sortida només pot ser un: el centre d’informació del Parc de Collserola, just on hi ha el Consorci del Parc Natural. L’edifici es troba a tocar de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la famosa BV-1462. S’hi pot arribar amb el cotxe i també amb els FGC, a la parada del Baixador de Vallvidrera de la línia del Vallès, que ens deixa ben a prop. Si veniu en tren, del costat de l’estació ja en surt el camí que us enfila fins al Centre d’informació i la Casa-Museu Verdaguer. No té pèrdua. 
No cal dir que si aneu mancats d’informació, esteu al millor lloc de Collserola. Perquè si una cosa tenen al centre d’informació, és… 🥁🥁 informació. I això inclou també petites rutes per la zona. El prestigiós equip del CAT de Setmana les hem fet un munt de vegades, com per exemple, el CAT de Setmana per la ruta de miradors de Collserola. De totes maneres, en l’entorn més immediat al centre d’informació les propostes que tenim són passejades per camins molt ben arreglats de 10-15 minuts. Però nosaltres farem una cosa: les connectarem entre si i sumarem un grupet de mni-rutes que,  seguides, ens donen per fer una caminada d’una horeta, que es pot allargar una mica més si anem fent el badoc o entrem a la casa-museu. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CATS de Setmana vinculats

BCN per Collserola: ruta de miradors del Turó d’en Corts a SantPere Màrtir
Barcelona per Collserola: la pau del Viver de Can Borni
Barcelona per Collserola: un pim pam fins el coll de la Ventosa

VIL·LA JOANA: UNA MICA MÉS QUE UN MUSEU

 
Abans de començar, val la pena cultivar el coneixement a la casa museu de Vil.la Joana, que està al mateix recinte del centre d’informació. És una casa museu que han arreglat – i molt ben arreglat – aquest 2017 i que ens permet no només conèixer la vida de Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) sinó també com era la Barcelona dels seus últims anys, també fotogràficament. 
 
Al prestigiós equip del CAT de Setmana ens va agradar molt. A més, la visita també serveix per descobrir el continent: Vil.la Joana per dins. Com era una de les masies més grans de Collserola, de dos pisos, galeries, una torre i un rellotge molt característic, com es mostra amb la imatge superior, datada de l’abril de 2018. I no només això: Vil.la Joana va ser durant uns anys del S.XX una escola per a necessitats especials – problemes de sordesa, de visió – i tot això també s’hi explica. O sigui que… aneu-hi!
Feta la visita – nosaltres ens hi vam estar 30/40 minuts – anirem cap al pantà de Vallvidrera, i per fer-ho primer hem d’anar fins a baix a la carretera, just sota la muntanya, a alçada l’estació de FGC del Baixador de Vallvidrera. Per anar-hi tenim dues passejades possibles: Com sempre, tenim l’opció ràpida, que surt per un camí lateral a la Vil.la Joana, i com sempre, tenim l’opció lenta que dona més volta, coneguda com la ruta de les Fonts. La nostra aposta passa, ara, per agafar la ruta ràpida per un camí molt ben arreglat, entre pins, arbusts, i amb alguns racons per descansar. Ah, per cert: pot passar que us hi trobeu algun senglar, com aquest de la foto superior que treia el cap just al principi del camí, a mitjans del 2019. Potser volia anar al museu?
Senglar fent el senglar a l'entrada de la casa museu (2019). El rètol de l'entrada riu que els gossos vagin lligats. No diu res de senglars.
Aquest camí de baixada ens portarà en pocs minuts fins a peu de carretera (BV-1462) i de ferrocarril (Baixador de Vallvidrera de FGC). Travessat l’asfalt i les vies cal agafar un carrer que s’obre a mà esquerra, amb un nom inequívoc: “Camí del pantà”. Al capdamunt veureu que podeu continuar pel mateix carrer cap a la dreta per anar directament al pantà, o bé travessar-lo i agafar un camí no asfaltat que s’enfila amunt per una pista coneguda com el “camí de cama-sec”. Les dues opcions són bones per arribar al pantà. La primera és la ràpida, la segona, la més lenta. Aquest cop triem la lenta. (“lenta” que vol dir, simplement, que enlloc de trigar 5-10 minuts en trigarem 10 o 15… tampoc ens flipem).
Notareu que aquí el camí “de cama-sec” s’enfila de seguida. A la dreta, a sota nostre, hi deixem la Riera de Vallvidrera, que en realitat no veureu en cap cas perquè està  plena de vegetació i, en moltes moltes ocasions, de senglars que campen a la seva bola. A la tercera de canvi (al tercer revolt) abandonem la pista principal i trenquem per un caminet a mà dreta que se’ns obre just al davant i que al cap de no res ens mostra una baixada a la dreta que tira avall, avall…  bastant a sac. Baixem per aquest camí, i al cap de no res haurem arribat al destí:
Al voltant del pantà, hom i don pot fer fotos des de qualsevol punt per un camí circular que li dona la volta. Es poden fer bones fotos des de la mateixa presa, des d’un petit “pantalà” elevat, o també des de l’extrem oposat, just on comença el pantà. Aquesta és la part escollida per fer-hi el ‘diumenger’ per la majoria de rostres pàl·lids. I sí, el prestigiós equip del CAT de Setmana també ho ha fet.  
I atenció que aquí se’ns obre una opció alternativa: agafar amb el camí que ens porta al Mas Sauró, a uns pocs metres de distància sobre el pantà, i connectar amb la caminada que proposem a l’aclamat CAT de Setmana consistent en una altra caminada per Collserola: Ruta telescòpica de Can Cuiàs al Turó de Castellví (de moment només a blogpsot). És una ruta  fàcil i agradable que s’enfila una miqueta (tampoc no gaire eh? estem parlant de Collserola) i serpenteja entre camins envoltats de maquis, pins, alzines i torres elèctriques. 
En tot cas, si no voleu fer aquesta altra excursió i tampoc no esteu per aturades diumengeres, podeu continuar la volta circular al pantà per l’altra riba per un camí més ample – hi passen cotxes- i més elevat que ens connecta novament amb la presa, on podreu gaudir de les tortugues il·legalment abocades, els ànecs, les granotes, les carpes i carpins (que entre el 2018 i el 2019 van provocar l’enèssim xafastre ecològic) i els cans. I els senglars, que no hi faltin tampoc.
En tot cas, si no voleu fer aquesta altra excursió i tampoc no esteu per aturades diumengeres, podeu continuar la volta circular al pantà per l’altra riba per un camí més ample – hi passen cotxes- i més elevat que ens connecta novament amb la presa, on podreu gaudir de les tortugues il·legalment abocades, els ànecs, les granotes, les carpes i carpins (que entre el 2018 i el 2019 van provocar l’enèssim xafastre ecològic) i els cans. I els senglars, que no faltin tampoc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TORNADA PER BAIX

 

La tornada la farem, mirant riera avall, per l’esquerra de pantà. Baixarem per les escales on hi ha l’edifici de l’antiga casa del guarda, i passarem pel costat d’una zona de taules de pic-nic. Des d’aquesta part de sota ens podem acostar per la banda oposada de la presa. (A les fotos, la casa del guarda, la presa, i un rètol amb quatre dades):
Continuem pel camí ample que discorre pel costat del rierol i veureu que al cap de no res, a ma dreta, hi ha l’entrada a antiga mina: la “Mina Grott”… i eis!! Un cop aquí, feu una pausa respectuosa… Poca broma amb la Mina Grott.

 

POCA ‘GROMA’ AMB LA MINA GROTT!!

 

L’entrada reixada a la mina Grott – entrada degudament tancada al públic – és la boca nord d’una galeria de gairebé un quilòmetre i 300 metres, que travessa tota la muntanya i està relacionada directament amb l’antiga utilitat del pantà. Perquè no és el mateix tenir aigua corrent a casa ara al Segle XXI que en el XIX:

😹 ATENCIÓ: 
Apunt ‘Grottesc’: 

 

Actualment l’embassament té una funció “turistico-decorativa”, però en el seu moment, el 1850, aquest pantà es va concebre per a un objectiu més crematístic: assegurar reserves d’aigua als veïns de Sarrià. El que passa és que, si us hi fixeu, el pantà està a la vessant Nord i per tant, la seva aigua baixa per la vessant Nord de la muntanya. En canvi, Sarrià està a la vessant Sud, a la banda de Barcelona, mirant cap al mar. 

I com es porta l’aigua que baixa per la vessant Nord a la vessant Sud?

 

Molt fàcil, perforant la muntanya! Per això, juntament amb aquesta pantà, al Segle XIX també es va obrir una mina per connectar mitjançant un tub les dues vessants de Collserola i portar l’aigua de la Riera de Vallvidrera cap a Sarrià, que està a una cota més baixa. I això és, justament, la mina Grott. Actualment per la galeria hi passen canonades d’aigua en sentit contrari, però a principis del S. XX fins i tot va tenir un petit carrilet interior per portar barcelonins a gaudir de la muntanya.

Un cop passat aquest punt, veureu que el camí de seguida es transforma novament en carrer, amb els seus cotxes, els seus veïns, i els seus senglars que s’enfilen pels marges del carrer, com aquest de la foto de sota, que vam creuar-nos l’agost de 2015. Arribem un altre cop al Camí del Pantà. Ara es tracta de refer el carrer fins a l’estació de FGC i travessar novament la carretera.
senglar 2015 verdaguer panta vallvidrera
senglar 2015 verdaguer panta vallvidrera
senglar 2015 verdaguer panta vallvidrera

EL PASSEIG DE LES FONTS

 
Passada la via del tren, per pujar cap a la casa museu ara optarem per l’opció lenta: la ‘ruta de les fonts’. És un caminet que agafem a mà esquerra i que s’endinsa una mica més pel bosc, seguint la llera d’un rierol que normalment baixa sec excepte quan s’acumulen pluges fermes, amb especial menció als dies del temporal Glòria de principis del 2020.  A mig camí us trobareu un trencant a la dreta que us porta fins a la font Joana (la nostra perspicàcia ens fa veure-hi un clar lligam amb el nom de Vil·la Joana) que permet fer una drecera. Nosaltres però, continuem recte seguint el camí fins que arribem al cap de no res a un parell de fonts situades a diferent nivell: La Font Nova i la Font Vella. Son indrets degudament arreglats: amb escales, arbres, i bancades de pedra, de quant la gent anava a passar el diumenge a la font. A sota, una estampa de l’esplanada de la font Nova.
Quan arribem a la font Nova ja veiem el tram final de la passejada, un caminet flanquejat per arbres que ens porta directes al punt d’origen: el museu. I com no, també és possible trobar-s’hi un senglar, com aquest exemplar enxampat el 2018:
 
I ja està, jo ho tindríem. Això és tot.
 
No cal dir que una bonica activitat després de tot això és fer una merescudíssima cervesa/aigua de litines/orxata/ coke/ al bar del centre d’informació.
 
Com sempre, us passem alguns links per fer més atractiu (sí és que encara ho pot ser més) aquest CAT de Setmana, i acabem amb un BONUS TRACK d’estampes inèdites: l’entorn del pantà sense gent en cap de setmana (efectes d’un diumenge plujós de 2018).

 

BONUS TRACK 

EL PANTÀ DE VALLVIDRERA SENSE GENT TAMBÉ ÉS POSSIBLE.

 
Aquí proves gràfiques exclusives del CAT de Setmana:
Pantà de Vallvidrera buit (des de la presa)
Pantà de Vallvidrera buit (inici de l'embassament) amb estampa inèdita: la zona de pic-nic sense ningú un diumenge al migdia d'abril

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 149
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Una ruta per un antic carrilet pels boscos del Berguedà? Valens!

Osona i els cingles de Sau per Tavertet al Morro de l’Abella? Of course

Una ruta d’H20 que sigui una bona excursió pel Pallars Sobirà? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...