Barcelona per Collserola: caminada pel Passeig de les Aigües, el gran mirador transversal de la ciutat

 

El passeig de les Aigües de Barcelona és una pista plana – gairebé sempre a la mateixa cota, uns 300 metres – que creua Collserola a mitja alçada i mostra moltes perspectives de Barcelona. És un gran mirador transversal que es pot fer còmodament a peu o en bicicleta, excepte en un tram central de la muntanya en què el passeig com a tal no existeix. Aquest CAT de Setmana se centra en el tram Occidental, que està perfectament operatiu: 9 quilòmetres per les segones Rambles de Barcelona.

 

Comencem? ⤵

 

 
🔀 Recorregut: 9,4 quilòmetres (només anada)
⏳ Temps: 2-3 hores
🔃 Desnivell: 40 metres  
🔄 Ruta NO circular 
📅 Data: 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020…  
🚴‍♀️ També en bici: Sí
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:
·Perelop
·gandreu79
 
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ El Passeig de les Aigües és ample, planer, i gairebé sempre amb camí de terra excepte uns pocs trams asfaltats on també hi circulen cotxes. És una carretera que serpenteja per entorns ben variats, com ho és la mateixa ciutat: entre boscos, cases “bien”, cases no tant “bien”, cases bastant deixades, zones de vegetació baixa, ponts, funiculars, miradors… i amb unes vistes gairebé sempre espectaculars: 
Aquest CAT de Setmana us proposa fer el tram Occidental. Els 9 quilometres de passeig que comencen a a la punta de la banda Llobregat, just a sobre d’Esplugues, al Km 0, a la plaça Mireia 
… i acaben de cop, a mitja muntanya, poc després del Pla dels Maduixers, al Km 9, just a sobre de la carretera de la Rabassada:
A partir d’aquest punt final, el Passeig de les Aigües ample i arreglat desapareix i no torna a sorgir fins al cap d’uns 3 quilòmetres, on reprèn el seu tram Oriental que arriba fins a Torre Baró, a l’altre extrem de la muntanya. (Segons els cartells explicatius, està “en projecte arranjar un tram central força paral·lel a la carretera de la Rabassada”.
Aquest mapa que es pot trobar en plafons al llarg de la carretera ens ajuda a fer-nos la idea dels tres trams (Occidental-en projecte-Oriental):
 

CATS de Setmana vinculats

BCN per Collserola: ruta de miradors del Turó d’en Corts a Sant Pere Màrtir
Barcelona per Collserola: la pau del Viver de Can Borni
Barcelona per Collserola: del museu Verdaguer al pantà de Vallvidrera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SORTIDA DES DE LA PLAÇA MIREIA 

A l’àrea de descans de la plaça Mireia s’hi pot arribar a peu per diferents camins d’accés. I si voleu anar-hi en cotxe, des de Barcelona està tirat: Diagonal fins al capdamunt i quan arribem a l’alçada de la Ronda de Dalt, sortida a la dreta cap a Esplugues. Després, amunt amunt per l’Avinguda de Jacint Esteva Fontaner i pel carrer de Ferrer i Bassa, que després es converteix en carrer Pau Vergós. I ja està, ja sereu a lloc:
Com es veu a la foto, el punt de sortida inclou pàrquing de cotxes, of course, però també de bicis, zona de pic-nic, zona de descans i passeig, i també un xiringuito molt concorregut. L’indret sovint també inclou una bona dosis de xivarri.
El Passeig comença just per sobre del Bar-Espai Mireia, al costat de la Font de la Mandra (un nom molt evocador per saludar els que van a les Aigües a fer-hi esport). Notareu que el primer tram fa pujada. No us sentiu enganyats, és l’única pujadeta important del camí, just per situar-se a la cota fixa al voltant dels 300 metres sobre el mar. Això és només passa aquest primer quilòmetre, fins que arribem a la “Caseta de les Aigües”.

😺 ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 1: El Baix Llobregat:

En aquesta primera part de la ruta, la panoràmica dominant és el Baix Llobregat: Aeroport, port, el Prat, Bellvitge, Esplugues… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació.

Passada la caseta, el passeig continua cap a un dels extrems de la ruta, el Mirador dels Xiprers. Abans d’arribar-hi veureu que a mà esquerra surt un camí que s’enfila amunt, fins a Sant Pere Màrtir, l’edifici d’Antenes situat al cim Occidental de la muntanya. Des que hi ha la torre de Collserola sembla que les seves antenes siguin poca cosa, però si us hi arribeu, fareu tres constatacions: que realment són molt grans, que al seu entorn hi ha perdius amagades entre els arbusts (empíricament comprovat), i que també s’hi troba un vestigi històric: restes de bateries antiaèries de la Guerra Civil. Arribar-s’hi val la pena, ho ha comprovat el prestigiós equip del CAT de Setmana.
Sant Pere Martir i les seves antenes des del mirador dels Xiprers

EL MIRADOR DELS XIPRERS


Aquest punt de trobada, a banda de ser un mirador amb xiprers, ve acompanyat de bancs i una font, molt usada per a persones i gossos. És un punt de gran interès per als corredors i ciclistes assedegats que vénen d’altres punts de Collserola (els que venim de la Plaça Mireia encara no hem tingut temps de cansar-nos perquè només portem un quilòmetre i poca cosa més).
El mirador dels Xiprers

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

😺 ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 2: Pedralbes

Des dels Mirador dels Xiprers i el seu entorn més immediat la vista canvia. És un punt que sobresurt de la muntanya, i per tant té molt abast de visió. Això vol dir que evidentment veiem encara de ple tot el Baix Llobregat, i també bona part de Barcelona des de l’angle de l’Upper Diagonal… La foto de sota mostra perfectament el traçat de la part alta de la Diagonal:les torres negres de Caixa Bank, el Camp Nou, les facultats de la UB… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació… 

… I si amorrem la vista més a sota nostra, hi descobrirem l’autèntica zona de pasta: la ciutat-jardí de l’Upper-Upper Barcelona… és la zona de l’antiga Pedrera de Pedres Blanques o Pedres Albes, que potser us sonarà més amb el nom de Pedralbes… Sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació:

A partir del mirador dels Xiprers comença un dels trams més agradables: planer, ample i amb bones vistes constants a la nostra dreta. I aquí és quan notareu de ple l’efervescència d’aquest passeig: joves catxes corrent, joves fofos corrent, joves fofes corrent, noies en bicicleta, famílies en bicicleta amb l’home ben feliç i la dona fent cara d’angoixada, amigues caminant, amics corrent, dones soles corrent, homes sols corrent, gent que fuig de la COVID19… de tot i més. I tot això, també en versió de gos acompanyant.
Una constant de tota la via és que a banda i banda en surten camins. Alguns baixen de dret per les fer delícies dels ciclistes, i altres enfilen muntanya amunt per desfer les delícies dels caminaires. Si mireu a l’esquerra, veureu algun pi realment gran, amb les arrels mig penjades del marge, i si mireu a la dreta, veureu com el paisatge de Barcelona va canviant:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

😺 ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 3: Sarrià

 

Com que ja portem uns 3 quilòmetres i mig, a sota nostre ens va canviant el panoramio: als nostres peus hi tenim Can Carelleu, i al davant, tot el barri de Sarrià. Hem passat el parc de l’Oreneta i podem veure, per exemple, l’Institut Químic de Sarrià, i més al fons el barri de les Corts. Més a l’esquerra, la carretera de Vallvidrera, que d’aquí a no res travessarem per sobre… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació. 

SOTA VALLVIDRERA

 

Ara el passeig s’endinsa muntanya endins, cap a sota de Vallvidrera. Poc a poc ens acostem cap a la zona del Tibidabo. Passada la humil casa de la foto de sota (que el 2019 està en venda) entrem en un tram apte per als cotxes. Travessem la carretera de Vallvidrera per un pas elevat que, si us hi fixeu, (a la dreta de la segona imatge de sota) té forats al mig per respectar els pins, que ja hi eren molt abans que el pont.
Comença aquí un dels trams més ensopits des del punt de vista paisatgístic, perquè aquí el passeig és, de fet, un carrer, amb tot el que tenen els carrers: altres carrers que hi connecten, vivendes a banda i banda, cotxes aparcats, i trams amb tanques per aïllar finques particulars. Hi descobrireu algun pi arran de carretera de grans dimensions, i també notareu i agraireu, sobretot a l’estiu, que és un tram amb força ombra. Ah i sapigueu que quan ens acostem al Km 5 de la ruta, per sota nostre i a uns quants metres de profunditat, hi passa el Túnel de Vallvidrera.
El panorama canvia a mesura que el traçat torna a acostar-se a la ciutat, un cop arribats a la ‘plaça’ de la Font del Mon i havent passat per sobre del funicular de Vallvidrera:
Ara ve una part mes solella, i recuperem les vistes a la urbs. Això sí: Hi ha una constant que no s’ha perdut en cap moment: gent caminant fent-la petar, gent caminant mirant el mòbil, gent en bici… gent amunt i avall, vaja. Poc a poc recuperem perspectiva, tant de la ciutat que tenim a sota com del trajecte fet:
Per cert: com que la carretera de les Aigües té la ‘gràcia’ d’estar sempre a la mateixa cota, vol dir que també té la gràcia de resseguir el relleu que li mana la muntanya. I això li obliga a fer un traçat de ziga-zaga, que ens permet agafar perspectiva de la ruta que estem fent. Es veu clarament en els “miradors” i punts de descans que trobem en aquest tram. Tant si mirem endavant…
Perspectiva a mig camí mirant endavant: A mitja muntanya la carretera, i per sota un dels camins que hi accedeix des del Carrer de Mercè Rodoreda
…com si mirem enrere:
Perspectiva a mig camí mirant enrere: Al fons i al centre de la foto (sota l'estela de l'avió) Sant Pere Màrtir. Si us hi fixeu, al llarg de la muntanya es veu el traçat del Passeig, sempre a la mateixa alçada

😺 ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 4: Sant Gervasi i Eixample Dret

Com que ja estem ‘centrats’, les vistes ens mostren el centre de Barceona: Sant Gervasi a sota, seguit de l’Eixample i al fons de tot, Montjuïc sobre Ciutat Vella i la zona del port més oberta a la ciutat amb l’Hotel Vela de fons. (A l’altra banda de Montjuic també es veu l’altre port: la part ampliada de mercaderies)… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SOTA LA TORRE DE COLLSEROLA

Aquest nou tram sota la Torre de Collserola torna a ser una zona de fermes i constants panoràmiques de la capital del país. A l’alçada del cementiri de Sant Gervasi, i quan ja portem set quilòmetres ben bons, veureu que hi ha un camí a la dreta que tira avall per connectar amb la trama urbana pel carrer de Mercè Rodoreda (ho podeu veure si reculeu 4 fotos més amunt). Doncs bé, sapigueu que en aquest punt comença la ruta d’un altre CAT de Setmana que comparteix un tram de la Carretera de les Aigües, el CAT de Setmana per Barcelona amb la pau del Viver de Can Borni. Val la pena. Aquesta proposta es troba molt sovint en el Pòdium dels 3 CATS de Setmana més clicats de la història. Tot un mèrit.
Per cert, ja que parlem de la Torre de Collserola: i si en lloc de veure-la des de baix no fem un salt i per un moment comprovem com se’ns veu des de Collserola? us ho heu preguntat mai? doncs aquí teniu la resposta: 

😺 ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 5: Sant Gervasi i l’Eixample Esquerre

 

Aquest tram té dos miradors que permeten veure, ‘comodament’ assentats i degudament acompanyats, tota la part cèntrica de Barcelona. Sota nostre, el Putxet i tot Sant Gervasi i la Bonanova. També el Parc Güell i més al fons, l’Eixample. 

A la Foto, s’hi mostra, a primer pla, una estampa de l’ambient que es desplega en aquests “miradors”, i al fons s’hi veu (‘veure’ és un dir amb la calitja d’aquell dia) l’Eixample Dret amb la Sagrada Família… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després d’aquest segon mirador, al cap d’uns 800 metres arribarem a un punt que ens marca el trajecte final: el trencant de la carretera de Vallvidrera a Barcelona (una pista que puja dreta i que ens portaria als Jardins de Can Borni, per exemple). Tot seguit, i rera una casa, creuem el nostre segon pont ferroviari, el del funicular del Tibidabo. A Sota ens hi queda la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha locals com el Merbeyé o el Mirablau.

ARRIBADA AL PLA DELS MADUIXERS

 
El tram final sota el parc d’atraccions i l’observatori Fabra ens porta fins al pla dels Maduixers, que és també un aparcament de cotxes (El pàrquing de les Aigües). Aquí el passeig canvia novament de tarannà i torna a ser un carrer amb tots els ets i uts: vivendes, carrers adjacents, asfalt i, això sí, força ombres. Al cap d’uns minuts de caminada final, comprovareu que la Carretera de les Aigües acaba, sobtadament, de cop i sense avisar, els seus 9 quilòmetres de tram Occidental:
I de cop... el primer tram s'acaba així, de cop. Amb un cartell i adéu-siau. 🙀

😺 ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 5: Vall d’Hebron, el Carmel, el Besos

La sobtada aturada final ens obre la vista a la banda Besos de la ruta, que evidentment ja forma part, muntanya enllà, del tram Oriental del Passeig. Des d’aquí hi contemplem la Vall d’Hebron, els turons del Carmel i la carretera de la Rabassada. Al fons, Sant Adrià, Badalona… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació.    

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

 

Com sempre, acabem amb alguns links d’interès, i un BONUS-TRACK sobre un petit bis un cop arribem al final del trajecte:

 

 

 
 
 
 

BONUS TRACK:

 

Arribats en aquest cul de sac, es pot girar cua, però el cert és que també tenim alternatives. Una opció la tenim a la nostra esquerra, on hi ha el petit turó de Collserola: 

Des d’aquí mateix podem agafar un camí que puja per l’esquerra, força dret i seguint una línia d’alta tensió, que ens porta fins al Camí del Viver de Can Borni i d’altres rutes per continuar formiguejant per Collserola. Al carrusel d’imatges que ve a continuació us mostrem quatre estampes d’aquesta altra ruta, però això ja és carn per a un altre CAT de Setmana.

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 406
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Un CAT de Setmana pirinenc per 7+1 llacs entre el Carlit i la Bollosa? Valens!

Osona i els cingles de Sau per Tavertet al Morro de l’Abella? Of course

Una ruta d’H20 que sigui una bona excursió pel Pallars Sobirà? Of course

CAT de Setmana és guai, i ho saps...